El quart cap de setmana del mes de maig Vilafranca del Penedès va viure una fira insòlita, fins al moment pionera en el territori català, forçada per la situació de pandèmia que vivim des de principis del mes de març. Els grans invents de la humanitat a vegades han vingut per situacions forçades que han permès que el geni humà busqués situacions alternatives que són les que en el fons han permès l’evolució fins als nostre dies. Si cada dia ens quedem en la nostra zona de confort i venim marcats per uns patrons inamovibles, difícilment evolucionarem i ens tocarà viure atrapats en el dia de la marmota.
El futur al voltant del virus encara és molt incert però hi ha coses com aquesta fira que s’han creat per quedar-s’hi. Segurament l’any que ve també hi tindrà un paper destacat, independentment de la nova situació sanitària que ens marcarà el dia a dia i que pot variar molt en un any. Encara som desconeixedors de molts aspectes d’aquest virus que amb el pas de les setmanes es va actualitzant fruit de la investigació i del seu comportament.
Aquesta és una bona forma per reduir costos en moltes empreses que a vegades els és un gran esforç fer front a les despeses que els suposa una fira. Un espai per als petits negocis que el seu pressupost per assumir aquestes fires queda fora dels seus projectes més immediats. Amb el pas del temps el peix gran es va menjant els petits. Només cal veure els petits comerços que han caigut en mans d’empreses majoristes o, en el pitjor dels casos ,han tancat. Viure fora de les corrents dels nous temps és molt arriscat, però una de les alternatives de la vida en els seus exteriors la podem trobar a través de la xarxa que ens ajuda a donar-nos a conèixer arreu amb un pressupost mínim. Esperem que el que ha estat una iniciativa per sortejar la pandèmia i que ha registrat quasi 30.000 visites sigui el primer pas d’un nou camí.
