El Cor Isquione està d’aniversari.
Trenta anys des que el 1993 naixia amb la voluntat de col·laborar amb l’Orquestra de Cambra del Garraf.
Trenta anys de cant coral, en fusió amb el cor Bitxac de Sant Pere de Ribes, i amb puntuals col·laboracions amb orquestres, quartets, ballets i solistes que han acompanyat la bellesa, sensibilitat i perfecció formal del seu conjunt de veus.
Trenta anys d’obsequiar els vilanovins, ribetans i tots els amants de la música coral de la comarca, i de fora d’ella, amb la meravella i professionalitat d’unes veus –moltes, sempre al voltant de la seixantena– travades en un conjunt harmònic i vigorós que ens dona el tast d’allò quasi transcendent que la veu humana pot arribar a evocar.
Trenta anys de treball rigorós i d’ambició i valentia en atrevir-se a tirar endavant un repertori divers i contrastat, que ha abraçat des de composicions de gran envergadura a senzilles cançons del folklore català i d’arreu, des de música sacra –antiga o més moderna– a temes de compositors contemporanis…
Trenta anys de treball constant, d’assajos i desplaçaments, quan han calgut, de perseverança i de compromís, d’il·lusió i d’amistat.
I enguany els de la Isquione Bitxac, per celebrar l’aniversari, ens han obsequiat amb un concert exquisit, la Misa a Buenos Aires (o Misa Tango), de Martín Palmeri, i amb una festassa per a cantaires, excantaires i acompanyants, divertida i entranyable com només ells saben muntar.
Perquè el cor Isquione Bitxac és, també, una colla d’amics de l’ànima, conformada al llarg dels trenta anys de treball i d’il·lusions compartits, de tantes i tantes hores de complicitat i esforços conjunts, de tant com s’han divertit plegats i del caliu i suport que s’han donat en moments difícils, que de tot hi ha hagut en aquestes tres dècades.
Sota la sàvia batuta de la seva directora, Isabel Pla, que és la fundadora i ànima del cor, hi han desfilat més d’un centenar de cantaires, alguns dels quals hi romanen des del començament, altres que s’hi han incorporat progressivament i una bona colla que ja no hi canten però que d’alguna manera hi han quedat units per l’amor a la música i una pila de vivències i records compartits. Innegablement, la gent del cor són una pinya, però una pinya que s’obre a rebre nous membres i que acull i mira d’aplegar tots els que en algun moment n’han format part.
Per tot això estem de celebració: per molts anys, Isquione! Necessitem les vostres veus, la vostra creativitat i la vostra alegria per trenta i trenta i trenta… anys més!
