“El sonido de Pau Casals” és el nom de l’elaborat estudi que han desenvolupat l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales, la Universitat Complutense de Madrid i la Fundació Pau Casals per analitzar diferents aspectes relacionats amb l’estil interpretatiu del Mestre, així com el seu impacte en la història de la música.
L’estudi, dirigit per la musicòloga, professora i violoncel·lista Ana Llorens, ha buscat omplir el buit que existeix en aquest àmbit, ja que “el so característic de Casals i l’evolució del seu estil interpretatiu han estat estudiats de manera fragmentària”, apunten des de la Fundació Pau Casals. Per aprofundir en aquest aspecte, s’ha fet una anàlisi detallada de més de 100 gravacions de Casals, que abasten des de les seves primeres interpretacions a la dècada de 1910 fins als seus concerts com a director d’orquestra als anys 60 i 70.
Alhora, l’equip d’investigació ha emprat tecnologies avançades de digitalització i anàlisi de so, amb l’objectiu d’estudiar aspectes clau de la seva interpretació, com el tempo, la dinàmica o l’afinat. També s’han comparat les diferents edicions i remasteritzacions de les seves gravacions per entendre com han influït els avenços tecnològics en la transmissió i percepció del seu so. Això s’ha complementat amb els registres escrits que han arribat a través d’aquells que el van escoltar en vida.
L’estudi, que serà presentat a un congrés que es farà a Madrid entre els dies 6 i 7 de febrer, ha de servir també per traslladar els descobriments acadèmics a la pràctica interpretativa actual. Per això, s’han projectat una sèrie de concerts al mes de maig al Museu Pau Casals on es recrearà el so del Mestre a partir de les dades obtingudes en la investigació.
