El jove Gerard Ferret (Vilafranca del Penedès, 2004), músic i estudiant d’enginyeria, ens ha sorprès gratament amb un estudi sobre l’Ateneu Obrer Vilafranquí (Edicions i Propostes Culturals Andana, 2023), una entitat que, com ell mateix diu a les “Conclusions” (p. 127-129), va “esdevenir un centre de formació que oferia classes (nocturnes per als afiliats i diürnes per als seus fills menors d’edat), vetllades i conferències que li van atorgar un gran prestigi social i cultural. Tot això sense oblidar el vessant més lúdic, centrat en l’organització de balls o la creació de seccions coral, d’escacs o de teatre.” I dic que ens ha sorprès gratament perquè el treball és d’allò més rigorós i documentat, com es pot veure en les més de quatre-centes notes a peu de pàgina que complementen els nou capítols i els nou annexos de què consta l’estudi, a més d’una quarantena d’imatges (fotografies i reproduccions de documents). Unes notes a peu que, com correspon, justifiquen totes les informacions que es donen sobre l’entitat; informacions exhaustives provinents d’arxius molt diversos, tant particulars com d’entitats i organismes oficials, a més de la premsa de l’època.
L’obra, com he apuntat, té nou capítols distribuïts en dos grans blocs. El primer dedicat als inicis i la consolidació de l’Ateneu (1885-1936), en què se’ns presenten els locals, els estatuts i reglaments, les activitats, les juntes directives, l’economia, les seccions…; el segon repassa les vicissituds que va viure l’edifici arran de la il·legalització i confiscació de béns per part del franquisme, els diversos usos que va tenir fins que l’Ajuntament el va comprar i l’enderroc final, l’any 1972, per fer-hi un bloc de pisos. Com també he apuntat, completen l’estudi nou annexos amb documents d’allò més variats, ja que van des del llistat de membres de les diverses juntes directives, passant pels reglaments i estatuts de què es va dotar l’entitat, el llistat de llibres de la biblioteca conservats al Centre de Documentació del Vinseum, la “memòria” de l’any 1908, etc.
Val la pena destacar-ne dos textos més, el primer, titulat “L’Ateneu retrobat (a manera de pròleg)”, obra de l’historiador Jordi Romeu Rovira, que ens situa l’entitat en el context històric i justifica les dues parts en què l’autor ha distribuït l’estudi; el segon, titulat “Introducció”, és del propi autor i és la raó per la qual he qualificat aquesta ressenya, al títol, de “feta amb el cor”, ja que Gerard Ferret hi explica l’interès personal per l’entitat, que li va encomanar el seu avi patern, en Josep Ferret Julià, el pare del qual en va ser un dels presidents. Tant de bo que el país comptés amb molts Gerards Ferret que ens brindessin obres com la que ha escrit el jove vilafranquí.
