A hores d’ara, tots plegats ja hem après que si alguna cosa ens ha proporcionat el sacseig dels darrers mesos a nivell individual i com a societat, ha estat l’oportunitat de canviar de perspectiva i ubicar-nos en un lloc diferent. Això no vol dir ni que hàgim de deixar de ser nosaltres mateixos –amb les nostres virtuts i els nostres defectes– ni que ens hàgim de traslladar a viure en un altre lloc –si és que on ara residim ja ens agrada–, però sí que ens suggereix que potser és el moment d’aprofitar per entrar en una nova etapa de la vida, en la qual la nostra essència pugui continuar viva aplicant-hi un punt de vista diferent.
Les empreses, els professionals, les institucions, les entitats… en més o menys mesura ho estan fent. I, és clar, les persones també. I és que probablement no hi ha altra manera d’adaptar-se a allò que ha passat i ens ha passat. Ara bé, m’adono que moltes persones ho estan fent, a més, introduint-hi el valor afegit perquè les estratègies i eines que estan utilitzant no només tenen a veure amb les noves tecnologies. En moltes ocasions es parla ja de combinar internet amb recursos provinents de tot allò que s’anomena “la vella escola” o, el que és el mateix, fent un exercici per recuperar allò que continua sent vàlid tot i el pas del temps, i que hem anat oblidant a causa del ritme frenètic i el poc contacte amb el que són les necessitats de debò.
Què és important i què no, i quines pràctiques, objectes i situacions –siguin de la procedència que siguin– ens beneficien davant de la realitat imperant? Quins espais i hàbits actuals ens connecten amb el caliu, la senzillesa i l’autenticitat d’abans i, alhora, continuen estant a l’ordre del dia?
Aquí teniu alguns exemples que m’han anat compartint: sentir la presència de la roba eixugant-se al sol, observar l’evolució de les plantes de la terrassa, cuinar amb certa tranquil·litat, badar, contraposar criteris en petit comitè, permetre’s el luxe d’anar rodant fins a topar amb allò que sí que té sentit, reflexionar, llegir, veure un clàssic del cinema en bona companyia, recuperar el ganxet i la mitja, reparar els petits objectes que ens envolten, no fer res mentre els teus ulls topen amb el fumeig de la tassa de te calenta, buscar i trobar la bellesa en les coses senzilles, disposar de temps per encendre la llar de foc, gaudir dels dibuixos que tracen la sortida i la posta de sol al cel…
