Vivim en un món saturat d’idees i de productes. Ja no ens cal sortir de casa per anar a comprar, ni tan sols per anar al cinema. Ens connectem a la xarxa i allí tenim el món virtual que, amb l’acompanyament d’una targeta bancària, es pot convertir fàcilment en realitat, en còmodes terminis i en horari preferent. Els carters a vegades sembla que només passi per on visc un cop al mes, quan es tracta de correspondència ordinària. Evidentment les coses urgents tenen un plus que fa que arribin molt abans. Tot es paga en aquest món, inclòs l’aigua embotellada freda, més que la calenta. Hem perdut aquest esport familiar i dinàmic d’anar al cinema i gaudir del viatge, de les crispetes, de les persones que et puguis trobar venint o anant i de molts altres petits detalls que sorgeixen a vegades quan surts de casa. Ara ens plantem al sofà amb la manta, el comandament a distància, una beguda refrescant i un bon cubell de llaminadures. Allí estem mirant la pel·lícula que entre tots hem decidit més apropiada per aquest moment.
Mirem els catàlegs per internet i demanem que ens ho portin a casa. Llavors ens queixem que ens cobrin cinc euros quan tenim la gosadia d’anar a una botiga del poble a provar-nos un parell de sabates perquè no sabem com aniran aquelles del web als nostres peus. Tot seguit, amb el mòbil validem perquè ens ho portin a casa.
Nosaltres que sempre hem defensat els drets de tots els treballadors i participem en totes les causes solidàries que trobem a la xarxa aprofitem el diumenge al matí per anar a comprar al supermercat. Per la tarda, doncs, és l’oportunitat d’anar a una localitat turística per anar a veure si trobem un parell de pantalons per la temporada. Tothom sap de tot. Ja no necessitem cap gran enciclopèdia que ens decori el menjador de casa. Ara al Google ho podem trobar tot i ens podem convertir en el millor especialista en qualsevol cosa amb vídeos del Youtube.
