El Nadal ja ens visita un altre cop amb els carrers embellits i l’optimisme de petits i grans que esperen que algun personatge màgic li faci arribar algun obsequi. És el temps en què les targetes de crèdit treuen fum perquè amb els salaris que tenim actualment la cosa no dona gaire de si i s’ha de recórrer al món virtual. Quan arribi el gener ja tornarem a la dura realitat i a tornar a equilibri de l’economia familiar.
Ara sembla que el Black Friday i el Cyber Monday sembla que ens acompanyin de tota la vida, juntament amb el Pare Noel; només que els personatges de tota la vida estiguin passant a un segon terme. El Caga tió és una de les tradicions que es van mantenint amb força a casa nostra. El que no entenc com és encara que alguns municipis insisteixen a portar entre nosaltres personatges Disney per entretenir la quitxalla. Hem de ser capaços, en aquesta proposta general de crear estructures d’estat, de cercar personatges nostrats que formin part del nostre món de fantasia. El timbaler del Bruc, el Gegant del pi, la Castanyera, Serrallonga. El món anglosaxó ens ha imposat de mica en mica la seva llengua i molts elements de la nostra cultura. En canvi, nosaltres encara estem treballant amb el xupa-xupa i el pa amb tomàquet. Ens queda molt a fer per fer-nos un lloc en la nostra societat globalitzadora. Està molt bé que tinguem lleis per regular el que faci falta, però si la nostra cultura no s’imposa en la societat a través dels diferents camins de la cultura, acabarem tots absorbits per la cultura que ens ve de fora, amb el Manga inclòs. No és pot lluitar contra aquests fenòmens mundials, però hem de seguir mantenint una petita trinxera d’aquells elements més nostrats per tenir uns elements mínims d’identitat pròpia.
