La diada castellera de Sant Fèlix de 2025 s’ha saldat amb un bagatge de catorze castells de gamma extra molt ben repartit entre les quatre colles que hi van actuar, i amb els castells “nets” imposant-se als de deu pisos. Hi van destacar tres castells desfolrats, dues aletes al tres de deu, el 9 de 9 amb folre quasi descarregat i un colofó d’upa amb quatre pilars de 8 descarregats. La millor diada del calendari casteller, sens dubte.
Dos castells nets
La primera ronda va ser estranya. Sol ser ràpida, amb castells segurs de totes les colles, i la d’enguany va tenir peus desmuntats, intents desmuntats i pocs èxits. La Joves de Valls va arrencar amb un 4 de 9 sense folre que desmuntarien; l’haurien pogut carregar, difícilment completar, i van preferir baixar-lo i, a continuació, plantar la quarta torre de 9 amb folre i manilles del curs. Quin luxe, per als “diables vermells”, portar com a plat de segona taula un gamma extra emmanillat! Darrerament porten més castellers que mai i això els permet combinar castells amb manilles i castells desfolrats. Hi van tornar en tercera ronda amb el 4 de 9, i va ser el primer que va veure la plaça de Vilafranca el 30 d’agost. No seria l’últim dels vermells. La Joves havia de decidir si tirar el 3 de 10 en quarta (mai l’ha fet a Vilafranca; de fet, el van coronar per primer i únic cop la passada Santa Úrsula) o la torre de 8, ja carregada a la Bisbal. Van anar per la torre i també se la feien seva, de manera que per segona vegada en el seu història ajuntaven en una actuació els dos castells nets descarregats (la primera, la mítica Santa Úrsula de 2019 dels dos 3 de 9 sense folre). Els vermells serien els grans triomfadors de Sant Fèlix.
Tercer 9 de 9
Els Castellers de Vilafranca van tenir un gran èxit, que possiblement s’ha valorat poc perquè els va faltar tercer castell: van carregar el tercer 9 de 9 amb folre del seu historial, el primer que veu la diada patronal de la ciutat. Els altres dos havien estat per Tots Sants de 2023 i al concurs de 2024. El bon bagatge de 9 de 8 i de 5 de 9 amb folre d’enguany suposaven una preparació excel·lent per a aquest castell, com fa dos anys bastit amb una única enxaneta remuntant els tres poms de dalt, fet que hi afegeix dificultat. La triple coronació feia pensar que era el dia de descarregar-lo: es mostrava robust. Però amb la sortida de les tres parelles de dosos es va complicar, es va perdre el control del moviment del castell i, quan sortia la primera parella de sisens d’una torre, se’n va anar avall. A la quarta pot ser la vençuda.
Amb tot, i malgrat bastir també el 5 de 9, va ser una diada de més cares llargues que d’alegria en el rotllo de color verd ja que amb el gran baluard de la colla, el 3 de 10 amb folre i manilles, no hi va haver manera. Van arrencar amb dos intents desmuntats. I després dels dos castells esmentats (9 de 9 i 5 de 9) i van tornar amb un tercer intent, que va córrer la mateixa sort que els anteriors. Segurament un parell d’ells es podien haver carregat. Però l’objectiu era fer-lo i desfer-lo, no quedar-se a mitges. Amb això, doncs, trencaven una ratxa de deu Sant Fèlix consecutius aixecant l’aleta al castell de deu: des de 2013 (descomptant els dos anys de pandèmia sense castells), cinc de descarregats i cinc de carregats.
Dos 3 de 10
No obstant això, Sant Fèlix no es va quedar sense el seu deu. De fet, en va tenir dos: un de la Jove de Tarragona i un altre de la Colla Vella de Valls. Els tarragonins el van carregar després d’una bona torre de 9 amb folre i manilles i després d’un intent del castell de deu que es va esfondrar quan l’estaven desmuntant. No es van desanimar, hi creien i se’l van fer seu, amb molt d’esforç. Van acabar amb l’únic castell de nou bàsic de la diada, el 4 de 9 folrat.
I els rosats vallencs van quedar un punt per sota en el duel particular amb els seus convilatans vermells, malgrat fer també l’aleta al 3 de 10 i malgrat descarregar en tercera ronda un 4 de 9 sense folre de traca i mocador, i d’homenatge a la petita aixecadora que l’any passat va patir una lesió greu amb aquest mateix castell i en aquesta mateixa plaça. Prèviament, la Vella havia arrencat de 5 de 9.
Quatre pilars de 8
Els qui van marxar de la plaça de la Vila vilafranquina abans d’acabar es van perdre un fet insòlit fins ara en el món dels castells: quatre pilars de 8 amb folre i manilles descarregats. El mai vist. Un per cada colla. I tots descarregats. Els van fer amb tanta facilitat -aparent- que no sembla que hagi de ser difícil de repetir. Però si ha calgut passar 30 anys des d’aquell 31 d’agost de 1995 en què els verds van coronar el primer (segle XIX a banda) deu ser perquè la fita no deu ser tan fàcil. Una excel·lent rúbrica per una diada colossal.
4 de 8 dels Xicots
A la diada de vigília de Sant Fèlix, els Xicots de Vilafranca hi van aconseguir el seu gran objectiu de mínims, que era descarregar el 4 de 8, el quart del present 2025. Castell segur, amb algun nervi en el descens, i quedant-se a un de sol dels 200 descarregats per la colla. Però no van sortir contents. Tenien la il·lusió de recuperar la clàssica de vuit, sis anys després, i dels tres castells es van quedar tan sols amb el carro gros. El 3 de 8 el va intentar per partida doble, el primer desmuntat amb dosos col·locats i el segon que va fer llenya amb la cassoleta col·locant-se. Dos intents moguts, que ja no van donar peu a intentar cap més castell de mèrit per festa major, ateses algunes lesions. Descartada, doncs, la torre de 7, els de Cal Noi-Noi van tancar la diada amb el 4 de 7 amb agulla, el 3 de 7 i el vano de 5, i per Sant Ramon bastirien el 4 de 7 amb agulla i el 5 de 7 (després d’un intent desmuntat). Per l’hora que era, no hi va haver temps per a tercer castells. Van tancar la festa major amb sis pilars de 4 simultanis.
9 de 8 a la vigília
La diada de vigília també va ser de gamma extra ja que els Castellers de Vilafranca hi van completar el 9 de 8. Va ser una diada pensada per acabar de posar a punt dels castells previstos per l’endemà, tots tres amb un pis menys: 3 i 4 de 9 amb folre i 9 de 8, a més del pilar de 7 folrat. I l’endemà del dia del patró, després d’un altre 3 de 9 amb folre, es van encarar al 4 de 9 amb folre i agulla, castell que havia quedat descartat el dia abans. Va ser un intent mogut en tot moment. El quatre es va coronar amb suficiència, però el pilar central va trigar a bastir-se, es va perdre un temps essencial, la doble estructura durant el descens cada vegada estava més castigada i, amb tot, s’hauria pogut coronar, si l’enxaneta del pilar no hagués començat a baixar amb quarts del quatre encara dalt del castell. Va fer llenya durant el descens. Després els de Cal Figarot farien el 5 de 8, el 4 de 8 i cinc pilars de 4.
