Octubre al Vendrell és sinònim de Fira de Santa Teresa, i ho és des de fa més de 180 anys. Es tracta d’un esdeveniment comercial que, històricament, ha tingut un gran ressò dins del context firal català. La primera edició documentada es remunta fins al 1843 i, al llarg de gairebé dos segles, la fira s’ha mantingut viva, tot i que per això hagi calgut adaptar-la constantment als canvis esdevinguts a la societat.
Tot i que la Fira que es fa avui és molt diferent de la dels inicis, des de l’Ajuntament del Vendrell han volgut aquest any traçar una línia amb els orígens per, tal com va dir en la presentació el regidor de Fires, Christian Soriano, “recordar d’on venim, per saber on volem anar”.
1. Les novetats d’enguany
Amb aquest objectiu, l’edició d’aquest 2025 comptarà amb un acte diferent que tindrà lloc el divendres a les 20.30 hores, i que anirà a càrrec del Grup de Teatre de La Lira Vendrellenca. Els seus integrants faran un recorregut històric on s’explicaran els orígens de la fira i la seva evolució, amb un diàleg teatralitzat que estarà acompanyat d’un mapatge històric. L’actuació es repetirà el dissabte a la mateixa hora.
Pel que fa al contingut, la fira manté el model dels dos últims anys, en què s’ha deixat de banda el caràcter multisectorial i s’ha apostat per la gastronomia i els productes de proximitat. L’actual certamen dona espai a cellers, productors, restauradors i col·lectius gastronòmics, la majoria dels quals –fins a un 70%– són del Vendrell i de la comarca. La Rambla és el centre neuràlgic on s’apleguen els diferents estands, així com una zona de tastos i maridatges a la plaça Tobies, tot acompanyat de diferents actuacions musicals.
Un dels canvis d’aquesta edició és la nova ubicació del sector de l’automoció. Després de molts anys al pàrquing del Pèlag, l’any passat es va decidir traslladar els vehicles a la rambla Cañas, amb la intenció de guanyar més aparcament a prop del centre i generar un segon punt d’interès al municipi. Els resultats respecte a aquest últim aspecte no devien ser els esperats, perquè enguany s’ha optat per canviar de nou la seva ubicació, traslladant-la a la plaça de la Sardana.
Respecte a l’any passat, es manté l’espai anomenat “La Fireta” al carrer del Doctor Robert, on es faran tallers i activitats infantils, i s’estrenarà una zona per a lactants. Alhora, s’han programat visites a les obres de renaturalització que s’estan duent a terme a la riera de la Bisbal. Com és habitual, el programa d’actes inclou les cercaviles de cultura popular, el correfoc i la diada castellera del diumenge. Repassem ara alguns dels actes destacats dels tres dies de la Fira.
2. La programació, dia a dia
Divendres 10 d’octubre
Una tronada i un repic de campanes a les dotze del migdia donaran el tret de sortida a la Fira de Santa Teresa 2025. Després de la inauguració i l’encesa de llums, que tindrà lloc a dos quarts de vuit de la tarda, arribarà l’espectacle teatralitzat del Grup de Teatre de La Lira Vendrellenca, per fer un repàs a la història del certamen.
Aquesta primera jornada comptarà amb un show cooking a càrrec del cuiner Arnau París al carrer del Doctor Robert (19.45 hores) i un maridatge del col·lectiu Terra i Taula a les 20.00 hores al Museu Deu. Les actuacions musicals del divendres seran les dels grups El Último Vinilo, Mitjanit i Cocktail Tributov, amb els DJ Enka i Sérez obrint i tancant el dia. A les 22.00 hores, els Nens del Vendrell faran el tradicional assaig a la plaça Vella.
Dissabte 11 d’octubre
Dissabte, després de les matinades de Les Gralles del Baix Penedès, els grallers Tocats de Canya, els Mosquits, i el grup de Gralles i Timbals dels Nens del Vendrell, es faran durant tot el dia visites tècniques guiades a les obres de renaturalització de la riera de la Bisbal.
A les 11.30 hores, la cultura popular agafarà el protagonisme, amb la ballada conjunta a la plaça Vella dels grups infantils i la posterior cercavila pels carrers del centre, que acabarà amb els versos dels Diablons de tornada a la plaça Vella i els versos del Ball de Gitanes a la Rambla, a les 12.45 hores. Encara al matí, el Museu Deu acollirà a les dotze un maridatge de vins ecològics amb torrons.
A la tarda, la programació inclou un bingo musical a la Rambla (19.00 hores) i la plantada (20.00 hores) i posterior cercavila dels grups de foc, amb sortida des de la placeta de França. Aquest dia, les actuacions musicals aniran a càrrec de The Unicornios Lokos, M de Marta, Los Cafeteros i Melendiers, a més dels DJ Rock & Bolo i Quiles.
Diumenge 12 d’octubre
La Fira de Santa Teresa es tancarà el diumenge amb alguns dels actes tradicionals, com ara la ballada conjunta (10.30 hores) i la cercavila dels grups de cultura popular, els versos del Ball de Diables i la diada castellera que començarà a les 13.00 hores. A més dels Nens del Vendrell, aquest any hi haurà la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Minyons de Terrassa. El grup La Tropical i Lemons DJ posaran els últims tocs musicals a la tarda.
La Fira també tindrà diferents food trucks a la Rambla, les Golden Hour des del campanar, i l’espai d’atraccions a la zona escolar.
3. Els llibres de la Fira de Santa Teresa
Dos són els principals llibres sobre la Fira de Santa Teresa que s’han escrit fins ara. El primer es va publicar l’any 1999 i és obra de Joan Colet, a qui correspon l’entrevista d’aquesta edició especial de La Fura. Amb el nom de La fira de Santa Teresa del Vendrell, es tracta d’un detallat estudi històric que recorre l’evolució del certamen, des dels seus orígens a mitjan segle XIX fins a les darreries del segle XX, en què la fira multisectorial vivia un dels seus millors moments.
Després de rebuscar als arxius per trobar mencions històriques de la Fira, Colet n’explica l’evolució tenint en compte el context històric. També aporta dades del nombre d’expositors, la seva procedència o les diferents ubicacions que va tenir el certamen, a més dels comptats intents que hi va haver de fer un canvi de dates.
Finalment, dedica apartats al vessant lúdic i social de l’esdeveniment, i a les circumstàncies meteorològiques que, històricament, afectaven el certamen. Un complet recull de fotos i un annex amb fitxes de les fires documentades converteixen aquest treball en una referència ineludible, si es vol obtenir informació de la Fira de Santa Teresa.
El segon llibre, obra de Pere Ferrando, va ser publicat el 2014 i porta per títol Les primeres fires de Santa Teresa del Vendrell. Es tracta d’una petita publicació que es va fer amb motiu de la descoberta de l’any exacte en què es va celebrar la primera fira de Santa Teresa, el 1843. Així, es fa referència a aquesta troballa, en un anunci de premsa de l’època, i a altres mencions a la fira que hi ha en anuaris o publicacions locals del segle XIX.
És així com Ferrando rescata diverses cròniques o notícies que parlen de les primeres fires vendrellenques, que ens permeten fer-nos una imatge més nítida de com es desenvolupava aquest esdeveniment ara fa uns 170 anys.
4. Més de 180 anys de Fira
La Fira de Santa Teresa del Vendrell ha viscut diferents etapes durant els seus més de 180 anys d’història. Originàriament, es tractava d’una fira centrada en el sector primari, que era el que predominava a la vila al segle XIX. S’oferien productes agrícoles, bestiar i eines per treballar el camp, i es feia ja entrat el mes d’octubre perquè era quan havia finalitzat el període de la verema. La primera referència que es conserva de l’esdeveniment és de l’any 1843, en un anunci al diari madrileny El Heraldo en el qual s’apunta que “el Regent del regne ha concedit a la vila del Vendrell, a la província de Tarragona, el permís per celebrar una fira anual els dies 15, 16 i 17 d’octubre”.
Va ser l’historiador local Pere Ferrando qui va localitzar aquest document, a més de diferents notícies del segle XIX que parlen d’aquest certamen, i que es van incloure en el llibre Les primeres fires de Santa Teresa del Vendrell, publicat el 2014. El diari El Vendrellense, per exemple, que va ser la primera publicació periòdica que va tenir la vila, feia el 16 d’octubre del 1859 una crònica de la fira, esmentant el concurs de dues orquestres al Teatre i al Casino San Isidro, i d’un ball al casino Vendrellense. Un text en el qual quedava palesa la importància de la part lúdica al certamen.
També es recull una àmplia crònica de la fira de l’any 1876, on es parla de la “venta d’objectes de quincalleria, roba, joguines i altres efectes” a la plaça Nova, així com d’un mercat de bestiar. El cronista explica, però, que la irrupció d’una important pluja va acabar “aigualint” per complet aquesta edició, un clàssic del certamen.
Amb el temps, l’esdeveniment va anar evolucionant, igual que ho feia la societat vendrellenca. A mitjans dels anys 50 del segle XX, la fira va començar a incorporar maquinària i productes industrials, i a principis dels anys 60 es van veure per primera vegada els tradicionals estands, que serien típics durant moltes edicions, i que el primer any es van llogar a Vilafranca del Penedès.
El canvi més important va arribar el 1986. Després d’uns anys en què el certamen havia anat de capa caiguda —a causa d’una recessió internacional provocada per la crisi energètica dels anys setanta—, la fira es va reinventar i va esdevenir un certamen multisectorial. Els productes relacionats amb l’energia, l’habitatge, el parament de la llar i, molt especialment, l’automoció, li van donar una forta empenta, convertint-la en una fira molt rellevant a nivell català.
Entre finals del segle XX i principis del XXI, la Fira de Santa Teresa va viure alguns dels seus moments àlgids, amb una gran presència de visitants i esdevenint una mena de festa major petita per la variada programació d’actes culturals. També la inclusió del sector de la gastronomia, la cervesa i el vi —en un principi, a la plaça de la Sardana— va contribuir a aquesta expansió.
Com havia passat quaranta anys enrere, la crisi del 2008 va tenir una repercussió negativa en l’esdeveniment, amb una progressiva caiguda d’expositors que, sumada a la pèrdua de vigència de les fires multisectorials, va obligar de nou a repensar la Fira. Va ser finalment el 2023 quan es va decidir impulsar un nou model que posa la gastronomia i els productes de proximitat al centre, amb tastos, maridatges i tallers en els quals els elaboradors i productors del territori tenen un pes important.
5. Curiositats de 180 anys de Fira
Fires al novembre i al desembre
La Fira de Santa Teresa té com a dates tradicionals els dies centrals del mes d’octubre. Al llarg de la història, però, diverses circumstàncies han fet que, en casos puntuals, s’hagués de posposar el certamen. Això és el que va passar el 1865, quan una epidèmia de còlera va obligar a traslladar-la al novembre. En aquella època, les malalties eren la principal causa d’afectació d’esdeveniments com aquests. L’any 1870, per exemple, una epidèmia de febre groga va forçar la suspensió de l’esdeveniment. També el 1911, una epidèmia de còlera va provocar que la fira es prorrogués fins al desembre.
Fallit trasllat al novembre
El fet que la fira hagués patit diferents alteracions per qüestions de salut pública va fer que, l’any 1919, l’organització decidís fer un canvi de dates, passant el certamen al tercer cap de setmana de novembre. La decisió va estar envoltada d’una gran polèmica i les noves dates no van tenir l’èxit esperat, raó per la qual el canvi no es va mantenir en els anys següents.
Dos per un: fira i festa major
L’estiu de l’any 1885, el Baix Penedès va patir una nova epidèmia de còlera, cosa que va obligar a suspendre la festa major al Vendrell. A la tardor, i ja fora de perill, l’Ajuntament va decidir unir la celebració de la Fira de Santa Teresa amb la festa major de Santa Anna, creant una gran festa que es va allargar més de l’habitual, del 12 al 17 d’octubre. L’ofici solemne dedicat a Santa Anna es va fer, de forma extraordinària, el 13 d’octubre.
El debut dels Nens del Vendrell
Els Nens del Vendrell van néixer el 1926 i la seva primera actuació va tenir lloc, precisament, per la Fira de Santa Teresa d’aquell any. La colla va assolir el 3 de 6, el 4 de 6, la torre de cinc i un pilar de quatre. És per això que aquesta és una diada que va lligada indefectiblement a la història de la colla vendrellenca.
Una fira sense estands
L’últim cop que una qüestió de salut ha afectat la Fira de Santa Teresa va ser fa pocs anys, el 2020. La pandèmia del coronavirus va obligar a fer una edició virtual i sense estands al carrer, i on es va voler mantenir una mínima activitat amb el que es va anomenar Firashop, que no era una altra cosa que la difusió dels comerços locals a través dels canals corporatius a canvi d’oferir experiències o promocions de productes.
L’Àngel de Tobies i la Fira
En dues ocasions, l’Àngel de Tobies ha estat el protagonista principal de la fira del Vendrell. La primera va ser el 1928, quan es va aprofitar la festivitat per retornar la figura al campanar, que havia estat reparada poc abans. Just 30 anys després, el 1958 i també per la fira, l’àngel es va tornar a baixar del campanar per fer-li noves intervencions, amb l’ajuda d’un helicòpter.
6. “Si la Fira no s’hagués adaptat al context socioeconòmic de cada moment, no hauria perdurat”
Joan Colet, autor del llibre La Fira de Santa Teresa del Vendrell (Col·lecció Blau Verd, 1999)
Se sap per quins motius es va decidir fer una fira al Vendrell i per què al mes d’octubre?
Tenir una fira significa que ets un lloc central amb una àrea d’influència important i, en aquest sentit, el Vendrell era Cap de Partit Judicial des del 1835 i, actualment, és capital de comarca. Llavors, segurament que gràcies a la simpatia que tenia a la vila, el regent Espartero va signar el permís perquè el Vendrell pogués celebrar una fira a partir del 1843 i els dies 15, 16 i 17 d’octubre. El mes d’octubre era ideal per celebrar una fira, perquè ja s’havien finalitzat els treballs al camp, sobretot els relacionats amb la vinya, i amb els diners guanyats es podia adquirir tot el necessari a l’entrada de l’hivern: llavors, aviram, menjar, roba, calçat…
El fet de ser per Santa Teresa tenia alguna vinculació religiosa?
L’autorització de poder fer una fira al Vendrell no fa cap referència a Santa Teresa, però com que el seu inici es va fixar el 15 d’octubre, els vendrellencs de seguida van concebre-la com una festivitat relacionada amb aquesta santa. D’aquí ve que la fira es consideri com una segona festa major i que, a part del vessant comercial, també tingui el seu vessant festiu, tant amb actes de cultura popular, com d’oci divers.
Quins productes s’oferien inicialment?
Inicialment, la Fira del Vendrell era agrícola i ramadera, molt relacionada amb els camins de transhumància. Per tant, en els seus orígens les principals transaccions econòmiques estaven relacionades amb la compravenda de productes agrícoles i de bestiar. Hem de pensar que, abans de la mecanització i de l’arribada dels tractors, s’utilitzava la força animal per al treball al camp. Aquest caràcter agrícola i ramader va ser vigent fins a la postguerra.
Qui hi anava a comprar o a visitar-la?
En la primera etapa històrica, principalment, eren vendrellencs i gent de la comarca i, segurament, també algú de la resta del Penedès, de l’Alt Camp i del Camp de Tarragona. La concurrència de visitants provinents d’altres llocs és posterior, ja sigui pel fenomen turístic, per les millores en la mobilitat, i per l’exposició i oferiment d’altres productes i serveis.
Als inicis, l’organització anava a càrrec de l’Ajuntament?
L’organització de les primeres fires segurament anava a càrrec d’algun gremi relacionat amb el sector primari. El 1894 es va crear el Centre Industrial Vendrellense com a entitat encarregada d’organitzar i revitalitzar la Fira del Vendrell. El 1950, l’organització va passar a mans del Sindicato Local de Iniciativas, que a partir del 1960 s’anomenà Centre d’Iniciatives i Turisme (el CIT, que coneixem avui dia com a Comerç del Vendrell). I no és fins al 1980 que trobem documentat que l’organització de la fira recau a l’Ajuntament; això sí, en col·laboració amb entitats com el mateix CIT, l’Associació de Fires i Congressos del Baix Penedès, Fires i Congressos del Vendrell, entre d’altres.
La Fira ha tingut una evolució constant. De ramadera va passar a industrial a mitjan segle XX, i després a multisectorial. A què obeïen aquests canvis?
Aquests canvis obeeixen a la supervivència per adaptació. Què vol dir això? Doncs, que si la fira no s’hagués adaptat al context socioeconòmic de cada moment al llarg de la seva història, no hauria perdurat fins a l’actualitat. Us imagineu ara una fira amb una exposició d’utensilis per treballar el camp i de bestiar per diferents carrers i places de la vila?
Als anys 60 sorgeix el CIT com a organitzador i hi ha uns anys molt bons, cert?
Sí, des de la fundació del Sindicato Local de Iniciativas, nom originari de l’actual CIT, hi ha uns anys molt bons amb el gran èxit de l’Exhibició Industrial, Comercial i Agrícola, que es pot dir que va ser l’inici de la presència d’estands en els espais expositius.
Amb la tornada de la democràcia, l’Ajuntament recupera l’organització i s’aposta per la fira multisectorial. Això va obrir un final de segle amb molta assistència. Va ser el millor moment de la fira?
Va ser un dels millors moments, perquè hem de recordar també l’èxit que va tenir l’Exhibició Industrial, Comercial i Agrícola als anys 60 del segle XX. Però és veritat que a partir del 1987 es va iniciar un camí ascendent fins als nostres dies i, actualment, la fira del Vendrell té un prestigi rellevant entre les fires que se celebren arreu de Catalunya.
Durant molt de temps es va repetir la idea d’impulsar un recinte firal exclusiu, però mai va fructificar. Per què?
La necessitat d’un recinte firal ha estat un tema que s’ha tractat des dels anys 80 del segle XX. Fins i tot, a la Fira del 1988 es va presentar una maqueta i s’havia projectat la seva ubicació a la zona del Puig. Però mai s’ha arribat a tirar endavant la construcció. Personalment, crec que tenir els expositors als carrers i places dona vida al centre de la vila, i convida a fer el tradicional tomb per la fira. I, ara, amb el nou format de promoció dels productes de km 0, en combinació amb actuacions musicals, els estands i la carpa a la Rambla esdevenen un gran punt de trobada i de socialització.
La crisi del 2008 va afectar la fira, i també les maneres de consumir diferents. Va ser el principi de la fi de la Fira tal com la coneixíem?
Totalment, en els darrers anys es feia evident com l’espai d’estands de la multisectorial s’anava reduint perquè s’anava ampliant el sector de l’alimentació. I, finalment, en les darreres edicions s’ha apostat pels productes de proximitat, cosa que ha tingut una bona acceptació. Actualment, podem adquirir tot allò que necessitem durant tot l’any, ja no cal esperar la finalització de la collita per tenir diners per poder comprar roba, sabates, un sofà o un cotxe. El visitant actual de la fira valora poder passar una bona estona amb la família i amics, amb degustació de bons plats, vins, caves i cerveses mentre es gaudeix d’actuacions musicals en directe.
