En un recent article, des d’aquestes pàgines, ja manifestava el meu rebuig i enuig davant de les postures negacionistes que, segons el meu parer, a banda de posar pals a la roda als intents, més o menys eficaços, més o menys encertats, de salvar la nostra afligida humanitat d’aquest flagel de la covid-19 que ha marcat l’any 2020, no diuen gaire a favor de la intel·ligència i evolució d’aquells que les impulsen o segueixen.
I ara quan, en una carrera contra rellotge mai vista, diversos laboratoris ens posen a l’abast unes vacunes –n’hi ha a partir de virus inactivats o atenuats, basades en proteïnes, amb vectors virals, amb ARN missatger… i els seus cognoms comencen a ser-nos familiars: la Pfizer BioNtech, la Moderna, l’Astra Zeneca, la Johnson & Johnson…– que la UE i la majoria d’estats s’apressen a comprar i repartir, i s’inicia una campanya de vacunació d’abast universal, algunes veus volen fer-se sentir per desaconsellar-la o vetar-la.
Té lògica, aquesta postura? Anem a pams:
–Les vacunes no són panacees i sempre comporten un risc. Els virus muten i, davant d’això, les vacunes no resulten tan eficaces com el 95% que prometen. Les de la covid-19 són noves i, encara que han passat per totes les fases d’experimentació i validació, és innegable que s’ha corregut molt.
–El repartiment de les vacunes hauria de ser tan global com ho està sent la pandèmia, però sabem que difícilment ho serà i els oblidats de sempre corren el risc de tornar-ho a ser novament.
–El procés serà lent. A casa nostra, i anant tot bé, fins ben entrat l’estiu no estarem vacunats el percentatge desitjable.
Per tot això, vacunar-se requereix un acte de fe en la ciència, la medicina i la investigació farmacològica, que jo faré, convençuda, de la mateixa manera que l’he fet sempre que he acceptat un tractament o he entrat en un quiròfan per prescripció o consell d’un facultatiu. Els metges s’equivoquen, ben cert, però en principi en saben més de les malalties que nosaltres, els ciutadans del carrer.
La medicina és perfecta? Els laboratoris farmacèutics són institucions solidàries i desinteressades? La investigació mai no s’equivoca? Evidentment no, no i no, però quan la situació és crítica és necessari agafar-se a alguna cosa i l’opció científica em sembla la més intel·ligent i fiable.
En conclusió, em vacunaré així que se m’ofereixi la possibilitat de fer-ho, perquè ara per ara és la millor, encara que no sigui perfecta, arma que tenim per lluitar contra el maleït virus. I, sobretot, i molt important, perquè vacunar-me em sembla un acte solidari, ja que em preservo jo i preservo els que m’envolten.
Sí, em vacunaré a la meva salut i a la salut de tots, i perquè vull fer el possible per deixar el món un xic més habitable.
