L’imperatiu de 2a persona del singular del verb veure és ves o veges, i podríem dir que també ho és la forma arcaica vet (encara que procedeix del ll. videte “vegeu”, 2a persona del plural). L’altre dia comentàvem amb el Fonxo Blanc com havíem d’escriure aquesta expressió. Estudiant-ho una mica he arribat a la conclusió que existeixen dues formes.
El DIEC2 només n’accepta una: “5 2 [LC] ve-t’ho aquí [o ve-li aquí] Expressió usada per a concloure definitivament una explicació, un període, etc.”
L’Optimot, en canvi, ho presenta d’una altra manera. Així: “Les expressions vet aquí (o vet ací) i heus aquí (heus ací) es fan servir per [sic] presentar una situació i habitualment van seguides d’un complement que es pot pronominalitzar. Per exemple: Vet aquí que hi van anar tots els socis (= Vet-ho aquí). Heus aquí els pressupostos (= Heus-los aquí). Ara bé, l’expressió vet aquí s’usa també amb un valor de conclusió o de conformitat, i en aquest cas apareix tota sola, sense complement, o bé amb el pronom ho. Per exemple: El conductor va fugir. Vet aquí. / El conductor va fugir. Vet-ho aquí. Cal tenir en compte que l’expressió vet aquí també es pot trobar representada amb la forma ve’t aquí, perquè s’entén que la forma verbal és ve, com a reducció de veges. Per exemple: Ve-t’ho aquí.”
El DCVB només consigna la forma vet.
Si escriviu això que transcric a continuació en el programa Word obtindreu aquests vermells (que, doncs, no hi haurien d’aparèixer):
vet, ve’t, vet aquí, ve’t aquí, vet-ho aquí, ve-t’ho aquí, ve’t-ho aquí
Com que partim d’una etimologia llatina que s’ha anat interpretant diversament, les grafies admissibles són, doncs, diverses. I és que la llengua no és cap ciència exacta. Jo, però, continuaré escrivint ve-t’ho aquí.
EXCEL•LENT