Viatjar ha estat una de les inquietuds, dels neguits, dels humans. Des de la realitat: viatge de negocis, d’estudis, de nuvis, el darrer viatge. Des de la imaginació: viatge al centre de la terra, l’Odissea. Des de la mística: viatge interior. Mai hi havia hagut tantes facilitats com ara per anar d’una banda a l’altra. El més habitual és que sigui d’anada i tornada. Amb una percepció diferent de quan s’ha arribat, amb vivències, records, fotografies. A hores d’ara hi ha persones que posen la seva vida, tota, en un viatge. Una única esperança. En un trajecte que no saben si acabaran. Afamats, expulsats per la guerra, impedits de ser a casa seva, amb murs pel mig. I confien en els seus semblants, en l’acolliment. Una crua realitat, sense ofertes, sense agències, sense creuers. Quin contrast! Un viatge que, de fa temps, demana solidaritat a crits.
