Exhibició antològica la que dissabte a la tarda va viure la plaça de la Vila de Vilanova amb motiu de la Diada de les Neus. Hi ha molt poques ocasions en què es puguin veure quatre castells de gamma extra descarregats per part d’una colla en una actuació, i els Castellers de Vilafranca ho van fer per la festa major vilanovina, amb el gran 3 de 10 amb folre i manilles com a castell bandera. Era el gran objectiu, havia de ser el revulsiu d’una temporada que, per bé que ja s’anaven fent torres de 9, presentava uns guarismes sensiblement inferiors als d’anys enrere; amb l’afegitó que la Colla Vella de Valls, en any de concurs, va com un tren. Però dissabte els verds van donar un cop de puny sobre la taula i van treure a relluir el seu punt d’honor per signar un quartet admirable.
100 torres de 9
Curiosament, l’efemèride de la torre de 9 amb folre i manilles número cent descarregada per la colla, que és una barbaritat, va quedar en segon terme pel que vindria després. Però bastir la torre de 9 era el prolegomen imprescindible i la van clavar. De les millors que s’hagin vist mai, fent fàcil el que és difícil. Era la tercera de l’any, d’una construcció que es van inventar els vilafranquins el llunyà any 1989, que no van descarregar fins al tretzè intent, per Sant Fèlix de 1995, després de veure com la carregaven abans Minyons de Terrassa i Joves de Valls i la descarregaven la Vella de Valls, però que de llavors ençà ha estat cada any patrimoni –no exclusiu– dels verds. Entre les altres set colles que l’han completat, en sumen 99.
13è 3 de 10 descarregat
La segona ronda era l’hora de la veritat, l’hora del 3 de 10. Els penedesencs el van arriar amunt a la primera, amb seguretat. El castell de deu va anar pujant tremoladís però ben controlat fins a carregar-se, moment a partir del qual les manilles van haver de fer un gran esforç perquè els quarts no perdessin la posició, en un descens que va ser clau la rapidesa de la baixada. Era el 13è descarregat per la colla, primer de l’any, i amb ell els de Cal Figarot recuperaven el lideratge del món casteller, en qüestió aquest principi de temporada. A més, feien Vilanova plaça de deu per tercer any consecutiu.
Pòquer d’asos
L’alegria del magne castell va fer més fàcil la consecució en tercera ronda del sempre complicat 5 de 9 amb folre, que havia quedat aparcat a Mataró i que ara sí, descarregarien després de quatre anys de no fer-ho, per acabar la diada amb el també primer pilar de 8 amb folre i manilles de 2018. Pòquer d’asos i la temporada que es comença a posar a to. Els crits de Vilafranca, Vilafranca”, més que justificats.
Primer 3 de 8 vilanoví
Els Bordegassos de Vilanova van aconseguir tots els seus objectius marcats per la diada de festa major, amb l’estrena del 3 de 8 i la recuperació del 4 de 8, que feia un mes que no assolien. Amb una plaça plena a vessar, l’aposta dels de groc terrós va ser valenta des d’inici ja que van obrir plaça amb el plat fort, el primer intent de 3 de 8 de l’any. Un 3 de 8 que va pujar amb molt bones mides, amb determinació, a bon ritme i que van poder carregar i descarregar de manera molt tranquil·la, sense semblar en cap moment que es tractés del primer.
La seva consecució va facilitar recuperar la confiança amb el 4 de 8, descarregat fins llavors quatre vegades, però que havien hagut de desmuntar els tres darrers intents fets. Aquest cop els Bordegassos van recuperar les millors sensacions i se’l van anotar amb solvència. La torre de 7 va arrodonir la primera clàssica de vuit vilanovina de l’any.
