Que l’exposició es faci en un espai com La Sala no deu ser casual del tot…
La Sala és un lloc emblemàtic per a la ciutat, durant anys els vilanovins i les vilanovines l’han viscut moltíssim. Aquest va ser el primer teatre de Vilanova i la Geltrú i a mitjan segle XX ja s’havia transformat en una sala de ball. Durant gran part del segle passat aquest lloc brillava, s’hi feien revetlles i balls de tota mena. Als anys 80 es va tancar i l’any 2007 l’Ajuntament el va convertir en Centre d’Art Contemporani. Ara, després de tants anys, aquest espai torna a ser una mica el centre neuràlgic de la festa major. És un goig haver pogut unir un espai tan emblemàtic amb tot el patrimoni festiu de la ciutat.
Ara bé, a banda d’aquest passat, La Sala és un espai ampli que ens permet que tots els elements que configuren l’exposició llueixin com es mereixen i, alhora, ens és fàcil controlar l’accés i l’aforament per garantir totes les mesures de seguretat que es requereixen.
Com s’ha concebut l’exposició?
La idea neix del fet que enguany, per la crisi sanitària, no es podia celebrar cap cercavila de festa major. Davant d’això, s’opta per reproduir en aquest espai la cercavila més important de la festa major de Vilanova i la Geltrú: la del Vot del Poble, que es fa el dia 5 d’agost al vespre. A partir d’aquesta idea el que hem fet ha estat reproduir el seguici seguint el mateix ordre de protocol i l’hem ambientat a la rambla Principal. En aquesta ocasió, els elements, les figures i els entremesos que configuren el patrimoni festiu de la ciutat estan estàtics i és el visitant qui es mou.
Per tant, l’aspecte folklòric de la festa major es concentrarà tot aquí?
Exactament, però hem volgut anar una mica més enllà i aprofitar l’exposició per fer pedagogia de la festa i aprofundir en cada entremès o ball que forma part del seguici festiu. És per això que el visitant podrà veure els elements in situ, però també es podrà documentar de com és la festa major de Vilanova i la Geltrú, en aquest cas a partir de la cercavila del Vot del Poble.
Per no perdre el fil, els visitants deuran haver de seguir un recorregut…
Sí. S’accedirà a La Sala per on abans hi havia l’escenari i totes les figures i els elements estaran disposats a l’antiga platea. S’han creat tres passadissos i el central, que és el que es veurà només entrar, està presidit per una gran imatge de la façana de la Mare de Déu de les Neus just després de la renovació del Vot del Poble.
El recorregut començarà, com mana el protocol, pel foc obrint pas (Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Drac de Vilanova i la Geltrú, Dracs de la Geltrú, Ball de Diables Petits i Mitjans, Carpa Juanita i Porró i el Ball d’en Serrallonga), continuarà amb la resta d’imatgeria sense foc: les tres Mulasses, tots els Nans, els Gegantons, els Gegants de la Geltrú, els gegants grossos de la ciutat i les Cotonines. A partir d’aquí, en l’últim passadís, es presenten tots els balls que aquí anomenem blancs (Cercolets, Pastorets, Panderos, Cintes, Gitanes, Bastons, etc.), per acabar amb les construccions humanes que participen en la cercavila del Vot del Poble: els Valencians, la Moixiganga, els Falcons i els Bordegassos. Finalment, tanca la mostra la música; hem pensat que la gent a la cercavila veu molt els balls, però la música té un pes important, per això expliquem la seva importància i en una vitrina exposem les famílies d’instruments que la fan sonar (gralles, flabiols i tamborins, metall…).
Veiem que a l’exposició es combinen figures, vestimentes, fotografies, elements decoratius…
La idea de l’exposició és fer pedagogia, reflexionar i divulgar la nostra festa major. El nostre objectiu no és incorporar únicament els elements que vesteixen la festa actualment, sinó aprofitar l’ocasió per apropar el patrimoni festiu de la ciutat en un espai perquè pugui ser valorat i conegut. Per aconseguir-ho, hem optat per combinar la imatgeria festiva, que per ella mateixa ja té molt pes, amb altres elements, alguns dels quals, històrics.
Per tant, hi ha peces o elements que avui dia no es veuen a la cercavila?
Diversos. A més de les figures de foc que surten avui dia, n’hem inclòs dues d’antigues: el Drac antic de Vilanova i la Geltrú (va deixar de sortir als anys 80) i el primer Drac de la Geltrú, el Tigre. Per parlar dels Diables, ho fem a partir de les cinc vestimentes de Llucifers que ha lluït el ball des de la seva recuperació, totes fetes per artistes locals: els vestits fets per Enric Cristòfol Ricart (1947), el d’Armand Cardona i Torrandell (1980), els de Joaquim Budesca i Català (1995), els de Pep Duran (2006) i els actuals d’Òscar Estruga (2016). En la mateixa línia, els Diables Petits i Mitjans de l’Agrupació de Balls Populars hi són representats amb vestits de diferents èpoques, els balls blancs tenen una vitrina amb la seva indumentària exposada, i quan parlem del Ball de Bastons, s’exposen diferents banderes del ball. A més, ho acompanyem tot de fotografies antigues.
No hi falten ni els vanos de la rambla!
Hem volgut donar pes al fet de com durant anys la ciutat, concretament la rambla, s’ha decorat pels dies de festa major. En aquest sentit, hem incorporat a la mostra dues de les decoracions de les quals en tenim constància: la dels vanos, que data dels anys 50 i que es va recuperar l’any 2001 amb els models actuals, i la dels globus de llum ornamentats amb boix i enramada, una decoració que es feia als anys 40. A més, per acabar-ho d’ambientar, hem recreat una terrassa clàssica de la rambla Principal i hem incorporat algun banc.
Aconseguir reunir tot aquest patrimoni no deu haver estat fàcil…
Ara es veu tot molt ben posat, però cada ball i cada figura la porta una entitat i, en un any dificultós com aquest, penso que té mèrit haver pogut unir esforços entitats i particulars per fer-la realitat. “Encomana’t de festa” és un projecte que s’ha creat amb pocs dies, però crec que amb un resultat molt positiu. Jo en soc el comissari, però hi ha hagut tot un equip d’experts al darrere, gent com el Bienve Moya, el Xavier Orriols, la Francesca Roig, el Jordi Ruiz de Castañeda, el Joan Ignasi Gómez i l’Anna Quelon, que coneixen la festa de dalt a baix i que ens han assessorat tot el projecte.