L’any 2020 passarà als annals de la història per haver estat l’any en què una pandèmia provocada pel SARS-CoV-2, el coronavirus, va aturar el món. Tot el que des de meitats de març i fins avui ens envolta és excepcional. L’última mostra, la festa major de Vilanova i la Geltrú, que hauria de començar a celebrar-se aquests dies i arribaria al seu punt àlgid el dia 5 a la nit, amb l’arribada de la cercavila a la plaça de les Neus i la Renovació del Vot del Poble davant la façana de l’església de Sant Antoni, sota la imatge de la Mare de Déu de les Neus, patrona de la ciutat.
Aquests dies els carrers de Vilanova no faran olor de pólvora, les mulasses no ballaran, ni els gegants, ni les cotonines, no se sentiran dringar els cascavells del ball de panderos, ni la pavana amb el repic dels bastons de fons, no hi haurà castell de foc, ni els balls a les places, ni… Malgrat tot, pabordes i Ajuntament no han volgut renunciar als actes protocol·laris al voltant dels quals s’estructura la festa major i per això els han adaptat als requeriments de seguretat que mana la situació actual. Hi haurà Convit a la Festa (tot i que es farà a l’Auditori Eduard Toldrà), hi haurà ofici de festa major i Renovació del Vot del Poble (es farà el dia 5 al matí dins de l’església de Sant Antoni Abat, en lloc de fer-la a la nit des de fora la plaça de les Neus) i hi haurà també algun altre espectacle cultural i concert a la plaça del Port.
Les figures, els balls i els entremesos que formen part del patrimoni festiu de la ciutat enguany no trepitjaran el carrer. Ara bé, estaran ben presents durant aquests dies i fins a mitjan mes de setembre per ser contemplats i, de passada, reivindicar-se i fer pedagogia sobre la festa major. I és que, per primera vegada, s’ha reunit tot el patrimoni festiu que participa en la cercavila del Vot del Poble en un mateix espai, a l’exposició “Encomana’t de festa!”, que des de demà dissabte i fins al 13 de setembre es podrà visitar al Centre d’Art Contemporani La Sala. I just a la sala petita, els mateixos dies es podrà veure l’exposició sobre la Cercavila de l’Imaginari.
A La Fura, aprofitant l’avinentesa que ens brinda aquesta exposició i compartint també la idea que és un bon any per aturar-se i viure les festes majors des d’un punt de vista més introspectiu i profund, ens hem proposat repassar, un per un, tots els elements que participen en la cercavila festamajorenca més important de la ciutat.
La devoció de Vilanova i la Geltrú per la Mare de Déu de les Neus ve de lluny. L’any 1780 una pedregada va malmetre tota la vinya i els conreus. Davant d’això, els veïns van decidir oferir un vot a la Mare de Déu de les Neus, protectora de les pedregades. I va ser així com amb els anys, aquesta festa votada, va acabar esdevenint festa major. Des d’aleshores que cada dia 5 d’agost els vilanovins renoven aquest compromís mitjançant el Vot del Poble
1. La cercavila del Vot del Poble
La cercavila del Vot del Poble comença davant de la porta de la Casa de la Vila i acaba a la plaça de les Neus. El seguici festiu d’aquesta cercavila està regit pel “Protocol de Balls i Entremesos participants en les cercaviles de festa major de la Mare de Déu de les Neus”, que és el document que fixa quines figures, balls i entremesos participen en les diferents cercaviles i l’ordre en el qual s’han de disposar. En el cas de la cercavila del Vot del Poble, hi participen més de 30 balls i figures: el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, el Drac de Vilanova i la Geltrú, el Drac Petit de la Geltrú, el Drac de la Geltrú, el Ball de Diables Petits i Mitjans, la Carpa Juanita i el Porró, el Ball d’en Serrallonga, la Mulassa petita (la Cabreta), la Mulassa mitjana (la Presumida) i la Mulassa (la Boja), el ball de Nans, els Gegantons (la pubilla i l’hereu) de Vilanova i la Geltrú, els Gegants de la Geltrú (Guisla i Ulderich), els Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú, el Ball de Cotonines, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets, Ball de Panderos, Ball de Cintes, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (colles jove de nois, de noies, grans de dones i d’homes), Ball de Valencians, Moixiganga de la Geltrú, Falcons de Vilanova, Bordegassos de Vilanova, Ministrers de la Vila Nova, Corporació Municipal i Pabordes i Banda de Música.
L’estructura d’aquesta cercavila segueix el model de les festes majors del Camp de Tarragona i el Penedès, amb el foc sempre obrint-se pas. Les primeres referències escrites del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú daten de 1710 i se sap que durant els primers anys ballava amb la Mulassa. Va ser per la festa major de 1832 quan es va constituir com un entremès autònom. L’any 1947 un grup de joves del Foment Vilanoví va decidir recuperar el ball desaparegut durant la Guerra Civil i per això van demanar a l’artista E.C Ricart que els pintés els vestits, començant una tradició que encara és viva avui dia.
Segueix els Diables el Drac de Vilanova, un dels més antics de Catalunya, ja que segons els seus portadors aquest any celebra “com a mínim” els 241 anys. Les primeres referències que se n’han trobat es remunten a l’any 1779, en un albarà que deixava constància de la seva participació en les festes de Sant Antoni. Així i tot, des d’aleshores fins als nostres dies hi ha hagut diferents figures i rèpliques, la darrera de les quals és de 1991 i està inspirada en l’aspecte del drac de 1948. Per darrere del Drac de Vilanova hi ha els dracs petit i gran de la Geltrú. El gran es va estrenar el 9 d’agost del 2003 i manté la mateixa figura, forma i colors que el drac original, el Tigre (1978), mentre que el petit, “El Barrina”, naixia tres anys després i era renovat el 2016.
El Ball de Diables Petits es va crear l’estiu de 1981 de la mà de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú, i els seus vestits també han estat pintats sempre per artistes de la ciutat. Després d’aquest ball, la cercavila del Vot del Poble continua amb la Carpa Juanita i el Porró, estrenades l’any 1985 per les festes de Sant Pere i incorporades posteriorment al seguici festiu festamajorenc. El Ball d’en Serrallonga tanca tot el seguici de foc. A Vilanova aquest entremès està especialment arrelat perquè Víctor Balaguer va ser el màxim divulgador de la llegenda de Joan Sala. L’Agrupació de Balls Populars el va recuperar l’any 1982, ja que la darrera vegada que s’havia representat el quadre a Vilanova havia estat l’any 1956 a càrrec de la Secció Folklòrica.
2. Mulasses, Nans i Gegants
Després de la pólvora arriben les Mulasses, els Nans i els Gegants. Les mulasses tenen un pes especial en totes les cercaviles de la festa major de Vilanova. Les primeres referències són de finals del segle XVI i XVII. La mulassa gran actual (la Boja) és una rèplica de la de 1902 i l’acompanyen la mitjana (la Presumida, 1955) i la petita (la Cabreta, 1982).
Les segueixen els 16 nans (els nens, el manyo i la gitana, els catalans, l’indiano i la cubana, el Gepeto i la Mari Poppins, el botiguer i la Remei i els Tothosaps, tots dirigits per dos macers o capitans) i després d’ells els Gegantons, un hereu i una pubilla (les figures actuals són de 1948). Darrere seu avancen els Gegants de la Geltrú, l’Ulderich i la Guisla, una reproducció feta l’any 2000 dels que s’havien estrenat el 1972, fets pels propis veïns. Després, arriben els Gegants Grossos de Vilanova, documentats des de 1708, que van desaparèixer durant la Guerra Civil i el Foment Vilanoví els va fer de nou l’any 1948. Finalment, tancant la imatgeria festiva, hi ha les Cotonines, un entremès documentat ja el 1601 que va ser recuperat el 2012 per l’Associació de Cultura Popular de Santa Maria de la Geltrú.
3. Els balls blancs
Cintes, panderos, cèrcols, bastons, pals i altres instruments formen els balls blancs. Tot i tenir constància de ser ballats des de l’antigor, la majoria van ser recuperats a partir dels anys 80, en bona part per l’Agrupació de Balls Populars, l’Agrupa. A la cercavila del Vot del Poble el primer que surt és el de Cercolets, un ball de significació agrícola que va ser recuperat el 1982. Després arriben els Pastorets, documentats a Vilanova i la Geltrú des de mitjans del segle XIX i també recuperats el 1980, quatre anys abans que es tornessin a fer picar els de Panderos. El Ball de Cintes, tot i no ser propi de la comarca, està molt arrelat a Vilanova i l’Agrupació el fa ballar des de l’any 1986. També al voltant d’un estaquirot dansant les segueixen les Gitanes. El Ball de Bastons de Vilanova és dels més antics. La primera notícia escrita que s’ha trobat data de 1771. El 1941, després de la guerra, es va recuperar i va sortir ininterrompudament fins al 1972 quan es va quedar sense balladors. Finalment, el 1977 es va fundar la colla gran i actualment hi ha a 4 colles.
Tanquen els balls i entremesos de la cercavila del Vot del Poble les construccions humanes, és a dir, el Ball de Valencians, la Moixiganga, els Falcons i els castells. De Ball de Valencians es creu que n’hi havia hagut des de mitjans del segle XIX i l’any 2000 l’Agrupa el va recuperar. La Moixiganga de la Geltrú hi va just darrere, seguida dels Falcons de Vilanova (1972) i els Bordegassos. La música tradicional dels Ministrers precedeix la corporació municipal i els Pabordes i és la Banda de Música Mestre Montserrat la que tanca, definitivament, tot el seguici festiu de la Cercavila del Vot del Poble.
4. La festa major 2020
Dimarts la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Adelaida Moya, va presentar els actes que configuraran la festa major 2020. Tal com es va avançar fa unes setmanes, no s’ha renunciat a celebrar cap dels tres actes protocol·laris per excel·lència i també s’han programat altres actes culturals que transcorreran en quatre emplaçaments: la plaça del Port, l’auditori Eduard Toldrà, l’església de Sant Antoni i el Centre d’Art Contemporani La Sala. Es tracta de quatre emplaçaments que permeten controlar l’aforament i garantir les mesures de seguretat requerides. “Hem fet una programació que afavoreix la contractació d’artistes i professionals de la cultura locals i comarcals”, anunciava Moya.
Control d’accés amb entrada (gratuïta)
A més, per assistir a pràcticament tots els actes caldrà adquirir una entrada a preu 0. Per fer-ho, s’haurà d’accedir a partir del dia 30 al web de l’Auditori Eduard Toldrà o adreçar-se a la taquilla del Teatre Principal.
A la plaça del Port hi haurà un espai tancat amb dos escenaris. Allà tindran lloc bona part dels actes programats. El dia 2 s’hi celebrarà l’espectacle familiar Ali Babà i els 40 lladres i s’hi projectarà la pel·lícula Estiu de 1993. L’endemà, els actors Dafnis Balduz i Carla Barrosso presentaran Amics i el dia 4 la Zebrass Band oferirà el seu nou espectacle Som pell i la Banda de l’Escola de Música Mestre Montserrat farà un concert. El dia 5 la plaça del Port acollirà els versots del Ball de Diables i el concert d’havaneres amb Els Pescadors de l’Escala.
El Convit a la Festa enguany canvia el Saló de Plens de l’Ajuntament per l’auditori Eduard Toldrà. Serà el dia 4 a dos quarts d’onze del matí i anirà a càrrec de membres del Ball de Pastorets i de Gitanes, que enguany celebren el seu 40è aniversari. En acabar, es llençaran 24 morterets (sempre eren 12) i es farà el repic de campanes. A l’auditori el dia 2 les artistes Elisabet Raspall i Belén Cabanes estrenaran l’espectacle Jazzcastanyoles.
A l’església de Sant Antoni Abat se celebrarà l’Ofici en honor a la Mare de Déu de les Neus, el dia 5 a dos quarts d’onze del matí. L’aforament també estarà limitat i caldrà accedir-hi amb entrada. Quan acabi l’ofici, dins de l’església es farà la Renovació del Vot del Poble i a fora s’encendrà una traca.
Pel que fa al Centre d’Art Contemporani La Sala, fins al 13 de setembre acollirà l’exposició “Encomana’t de festa”.
5. “Aprofitem l’exposició per fer pedagogia de la festa major”
Que l’exposició es faci en un espai com La Sala no deu ser casual del tot…
La Sala és un lloc emblemàtic per a la ciutat, durant anys els vilanovins i les vilanovines l’han viscut moltíssim. Aquest va ser el primer teatre de Vilanova i la Geltrú i a mitjan segle XX ja s’havia transformat en una sala de ball. Durant gran part del segle passat aquest lloc brillava, s’hi feien revetlles i balls de tota mena. Als anys 80 es va tancar i l’any 2007 l’Ajuntament el va convertir en Centre d’Art Contemporani. Ara, després de tants anys, aquest espai torna a ser una mica el centre neuràlgic de la festa major. És un goig haver pogut unir un espai tan emblemàtic amb tot el patrimoni festiu de la ciutat.
Ara bé, a banda d’aquest passat, La Sala és un espai ampli que ens permet que tots els elements que configuren l’exposició llueixin com es mereixen i, alhora, ens és fàcil controlar l’accés i l’aforament per garantir totes les mesures de seguretat que es requereixen.
Com s’ha concebut l’exposició?
La idea neix del fet que enguany, per la crisi sanitària, no es podia celebrar cap cercavila de festa major. Davant d’això, s’opta per reproduir en aquest espai la cercavila més important de la festa major de Vilanova i la Geltrú: la del Vot del Poble, que es fa el dia 5 d’agost al vespre. A partir d’aquesta idea el que hem fet ha estat reproduir el seguici seguint el mateix ordre de protocol i l’hem ambientat a la rambla Principal. En aquesta ocasió, els elements, les figures i els entremesos que configuren el patrimoni festiu de la ciutat estan estàtics i és el visitant qui es mou.
Per tant, l’aspecte folklòric de la festa major es concentrarà tot aquí?
Exactament, però hem volgut anar una mica més enllà i aprofitar l’exposició per fer pedagogia de la festa i aprofundir en cada entremès o ball que forma part del seguici festiu. És per això que el visitant podrà veure els elements in situ, però també es podrà documentar de com és la festa major de Vilanova i la Geltrú, en aquest cas a partir de la cercavila del Vot del Poble.
Per no perdre el fil, els visitants deuran haver de seguir un recorregut…
Sí. S’accedirà a La Sala per on abans hi havia l’escenari i totes les figures i els elements estaran disposats a l’antiga platea. S’han creat tres passadissos i el central, que és el que es veurà només entrar, està presidit per una gran imatge de la façana de la Mare de Déu de les Neus just després de la renovació del Vot del Poble.
El recorregut començarà, com mana el protocol, pel foc obrint pas (Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Drac de Vilanova i la Geltrú, Dracs de la Geltrú, Ball de Diables Petits i Mitjans, Carpa Juanita i Porró i el Ball d’en Serrallonga), continuarà amb la resta d’imatgeria sense foc: les tres Mulasses, tots els Nans, els Gegantons, els Gegants de la Geltrú, els gegants grossos de la ciutat i les Cotonines. A partir d’aquí, en l’últim passadís, es presenten tots els balls que aquí anomenem blancs (Cercolets, Pastorets, Panderos, Cintes, Gitanes, Bastons, etc.), per acabar amb les construccions humanes que participen en la cercavila del Vot del Poble: els Valencians, la Moixiganga, els Falcons i els Bordegassos. Finalment, tanca la mostra la música; hem pensat que la gent a la cercavila veu molt els balls, però la música té un pes important, per això expliquem la seva importància i en una vitrina exposem les famílies d’instruments que la fan sonar (gralles, flabiols i tamborins, metall…).
Veiem que a l’exposició es combinen figures, vestimentes, fotografies, elements decoratius…
La idea de l’exposició és fer pedagogia, reflexionar i divulgar la nostra festa major. El nostre objectiu no és incorporar únicament els elements que vesteixen la festa actualment, sinó aprofitar l’ocasió per apropar el patrimoni festiu de la ciutat en un espai perquè pugui ser valorat i conegut. Per aconseguir-ho, hem optat per combinar la imatgeria festiva, que per ella mateixa ja té molt pes, amb altres elements, alguns dels quals, històrics.
Per tant, hi ha peces o elements que avui dia no es veuen a la cercavila?
Diversos. A més de les figures de foc que surten avui dia, n’hem inclòs dues d’antigues: el Drac antic de Vilanova i la Geltrú (va deixar de sortir als anys 80) i el primer Drac de la Geltrú, el Tigre. Per parlar dels Diables, ho fem a partir de les cinc vestimentes de Llucifers que ha lluït el ball des de la seva recuperació, totes fetes per artistes locals: els vestits fets per Enric Cristòfol Ricart (1947), el d’Armand Cardona i Torrandell (1980), els de Joaquim Budesca i Català (1995), els de Pep Duran (2006) i els actuals d’Òscar Estruga (2016). En la mateixa línia, els Diables Petits i Mitjans de l’Agrupació de Balls Populars hi són representats amb vestits de diferents èpoques, els balls blancs tenen una vitrina amb la seva indumentària exposada, i quan parlem del Ball de Bastons, s’exposen diferents banderes del ball. A més, ho acompanyem tot de fotografies antigues.
No hi falten ni els vanos de la rambla!
Hem volgut donar pes al fet de com durant anys la ciutat, concretament la rambla, s’ha decorat pels dies de festa major. En aquest sentit, hem incorporat a la mostra dues de les decoracions de les quals en tenim constància: la dels vanos, que data dels anys 50 i que es va recuperar l’any 2001 amb els models actuals, i la dels globus de llum ornamentats amb boix i enramada, una decoració que es feia als anys 40. A més, per acabar-ho d’ambientar, hem recreat una terrassa clàssica de la rambla Principal i hem incorporat algun banc.
Aconseguir reunir tot aquest patrimoni no deu haver estat fàcil…
Ara es veu tot molt ben posat, però cada ball i cada figura la porta una entitat i, en un any dificultós com aquest, penso que té mèrit haver pogut unir esforços entitats i particulars per fer-la realitat. “Encomana’t de festa” és un projecte que s’ha creat amb pocs dies, però crec que amb un resultat molt positiu. Jo en soc el comissari, però hi ha hagut tot un equip d’experts al darrere, gent com el Bienve Moya, el Xavier Orriols, la Francesca Roig, el Jordi Ruiz de Castañeda, el Joan Ignasi Gómez i l’Anna Quelon, que coneixen la festa de dalt a baix i que ens han assessorat tot el projecte.
