Vins a ritmes de jazz

Poques coses combinen millor que el vi, el cava i la música. Prova d’això és la brillant i meritòria vida del festival Vijazz, que des de fa setze anys porta el bo i millor del món de l’enologia i del jazz a Vilafranca del Penedès.

Des dels seus inicis l’any 2007, aquest festival ha demostrat que els vins i el jazz fan un binomi encomiable, sobretot quan la qualitat es fa palesa tant en els concerts com en l’extens programa de tastos i maridatges que s’hi ofereixen. I aquest any sembla que, per fi, retorna amb plenes garanties postpandèmiques, després de la no celebració del 2020, l’edició imaginativa i treballada del 2021, i la prova de foc –superada amb èxit– de l’any passat.

Així doncs, del 7 al 9 de juliol el centre històric de la vila es torna a transformar per acollir, amb els braços ben oberts, afeccionats, experts, curiosos i assidus que vulguin conèixer els vins del Penedès, mentre escolten de forma gratuïta i a l’aire lliure els millors artistes del jazz mundial. Ahir dijous, però, els més adelerats ja van poder fer la primera copa al ritme de les big bands de l’Escola de Música M. Dolors Calvet i el trompetista David Pastor, que van obrir l’edició d’enguany amb una actuació a l’escenari principal, davant la basílica de Santa Maria.

Com a festival, el Vijazz s’ha sabut posicionar entre els millors certàmens de música del seu gènere i ha demostrat amb una solvència inqüestionable merèixer un lloc entre els principals festivals de tot el món. La presència en el seu cartell de noms tan reconeguts dins el panorama internacional avalen la seva trajectòria, a la qual se li suma el mèrit de ser l’únic festival d’aquesta qualitat que és gratuït. El baixista Marcus Miller, la cantant i pianista Kandace Springs, el vocalista José James… Tot un luxe. “Hem apostat per fer un cartell molt transversal, per a tots els gustos i perquè tothom pugui gaudir del seu moment dins el festival”, ha explicat a La Fura el director artístic del Vijazz, Carles Ocaña.

I és, precisament, aquesta transversalitat la que ha donat forma a unes de les novetats d’aquesta edició: el cicle Nous Talents. Es tracta d’una iniciativa fruit de la col·laboració del Vijazz amb l’Escola Superior de Música de Catalunya, a partir de la qual diversos talents emergents del jazz presentaran els seus concerts finals del Barcelona Jazz Master al Centre de Dia Jaume Nicolàs. Segons Ocaña, la proposta té com a objectiu principal potenciar el gènere, a més de brindar oportunitats a nous talents emergents: “És una finestra perquè mostrin el seu talent davant del públic”. L’espectacle, gratuït, tindrà com a escenari el centre de dia Jaume Nicolàs i comptarà amb els grups Jordi Berni Trio i Carlos Vico Quintet.

Aquest 2023, a més, els organitzadors del festival han volgut “obrir el Vijazz a nous públics”, oferint les matinades de divendres i dissabte una programació de música electrònica a l’Espai Vallformosa del Claustre dels Trinitaris. “Sabem que no té res a veure amb el jazz”, admet el director del festival, “però el Vijazz és viu i ens permetrà endinsar-los en el món vinícola”. Sota el nom de ViOFFJazz, aquest racó dedicat al gènere electrònic estarà ubicat al Claustre dels Trinitaris i tindrà com a artistes convidats Jolly Damper, DJ Vikjy Groovy, B1N0 i DJs La Cara B.

Tot i haver actuat al Vijazz fa tretze anys, l’artista més esperat, el més mediàtic, torna a ser Marcus Miller. El novaiorquès oferirà el 9 de juliol a Vilafranca el seu únic concert a Catalunya, en el marc de la seva gira de presentació del disc Laid Black. Un treball que fusiona el jazz amb els estils més moderns com el hip hip i el rithm&blues, acompanyat per una banda de joves talents molt versàtils.

Com dèiem, Kandace Springs retrà el 8 de juliol un homenatge a les grans dones del jazz que l’han inspirat, en la presentació del seu disc The Women Who Rise Me, amb referència a icones clàssiques com Billie Holiday, Ella Fitzgerald o Carmen McRae, també Nina Simone o Dusty Springfield, Sade o Lauryn Hill.

Un altre dels cap de cartell d’aquesta setzena edició és José James, que actuarà divendres a l’escenari de la plaça Jaume I per presentar el treball On & On: José James sings Badu, un homenatge a la gran diva del neo soul Erikah Badu. En els onze àlbums que ha presentat al llarg de la seva carrera, James difumina enginyosament les línies entre el jazz tradicional i el contemporani, amb altres estils com el hip hop, el soul i el funk. “Són artistes internacionals de primer nivell que portaran a Vilafranca les darreres tendències i estils del jazz actual. Unes tendències que s’estan escoltant en els principals festivals de jazz d’Europa”, apunta Ocaña.

El cartell del Vijazz el completaran el multiinstrumentista Alfa Mist, que interpretarà els temes del seu nou disc Variables, i el bateria i compositor Mark Guiliana, que presentarà els temes del seu darrer treball, The Sound of Listening, en format de quartet.

Més enllà dels concerts, l’altre gran atractiu del Vijazz és la possibilitat de tastar infinitat de referències vinícoles penedesenques, acompanyades per un extens programa de tastos, maridatges i activitats enoturístiques. “L’objectiu és mostrar els productes que fem al Penedès, cada cop de més qualitat, i fer que aquells que venen atrets en un primer moment pels ritmes del jazz, també quedin sorpresos amb els nostres vins i caves”, expliquen des de l’Acadèmia Tastavins Penedès, entitat que impulsa el festival i s’encarrega d’organitzar-lo.

En concret, entre el 7 i el 9 de juliol la rambla de Nostra Senyora acollirà una vintena de cellers, on es podran tastar fins a tres-cents vins i caves diferents.

Els tres dies la rambla obrirà a dos quarts de 6 de la tarda i no tancarà fins a la 1 de la matinada divendres i dissabte, i fins a les 11 de la nit el diumenge. També hi haurà tastos i maridatges guiats de vins amb dolços, amb ibèrics, amb formatges, amb sushi…, a partir de les 6 de la tarda al Teatre Casal.

Com es presenta el Vijazz 2023?

Per nosaltres, l’edició d’enguany és la primera en què el problema de la pandèmia està totalment oblidat. Com que es tracta d’un esdeveniment que acull una elevada afluència de públic, l’any passat encara vam haver de tenir en compte algunes consideracions, però aquest 2023 això desapareix. En aquest sentit, la setzena edició es presenta amb algunes novetats, tot i que la raó de ser del Vijazz continua sent la de mostrar els vins escumosos que es fan a la nostra terra. I creiem fermament que el públic interessat en el vi encaixa molt bé amb el món del jazz, on el públic també enllaça amb el consum responsable de vi, amb el concepte de cultura de vi, de tastar, de beure amb moderació, de saber apreciar… Com que els dos mons encaixen molt bé, això fa que aconseguim portar gent de fora, de l’àmbit de Catalunya, però també del nord d’Espanya i cada vegada més estrangers. La major part venen atrets pel jazz, però en arribar descobreixen els nostres vins i caves. Això és el que busquem.

Això us obliga a estar constantment innovant.

Sí, però tenim molta inquietud per fer evolucionar el Vijazz. La nova junta que vam entrar a finals del 2018 teníem molt clar que quan una cosa funciona no cal tocar-la gaire. Això no obstant, som conscients que, tenint en compte el món en què vivim, has d’evolucionar, buscar noves fórmules, però sempre respectant les arrels.

L’any 2018, en ser nomenat president de l’Acadèmia, va dir que treballaria per innovar i potenciar el festival. Creu que s’ha aconseguit?

No. La pandèmia va fer molt de mal a tots aquests tipus d’esdeveniments. Però aquí hi ha una gran diferència. Molta gent, sobretot de fora, ens consideren un festival. Però els festivals acostumen a estar organitzats per entitats privades, empreses que tenen un objectiu: obtenir beneficis. En canvi, l’Acadèmia Tastavins és una entitat sense ànim de lucre que històricament ha tingut un equilibri entre les aportacions públiques -que ens donen un sentit de responsabilitat encara més gran de fer les coses bé-, i les esponsoritzacions privades, que cada cop en tenim més. Com tothom, hem hagut d’esperar dos anys i mig per tornar a la normalitat, però la nostra raó de ser és el món del vi i el món del cava. No hem fet bogeries ni festivals que no es poguessin mantenir econòmicament.

Què és més important, l’oferta de vins o el cartell musical?

Sense cap mena de discussió, la raó de ser del Vijazz són les dues lletres amb què comença el nom. Tot això ho fem pel vi i pel territori. I hem buscat de maridar-ho donant una projecció europea amb artistes de primer nivell i apostant per nous talents de casa nostra. Quan fas un Vijazz amb l’esperit i les ganes de buscar l’excel·lència, el que intentem fer és un festival molt potent i que vingui gent molt rellevant. Però l’Acadèmia Tastavins Penedès té l’objectiu de promoure la cultura del món del vi i això és el que ens mou a l’hora de fer el Vijazz. No som un festival a l’ús, som un maridatge entre els millors vins i caves de la nostra terra i el millor cartell musical possible.

Econòmicament, què suposa el Vijazz per Vilafranca?

No tenim un estudi econòmic del festival, però tothom veu l’impacte que té. A partir de dijous, tota la comarca comença a tenir un impacte destacat de reserves a restaurants, de pernoctacions… El Vijazz coincideix amb el tret de sortida de la temporada d’estiu i és un pol d’atracció que fa venir molta gent cap aquí. Com a festival, ens agradaria que hi hagués més places hoteleres a la zona, ja que molta gent que ve de fora ha d’anar cap a la costa o, fins i tot, cap a Barcelona. No tenim més capacitat.

Què fa que la gent vingui a Vilafranca aquest cap de setmana?

Moltes vegades no som conscients del que tenim. Vilafranca té uns valors culturals, d’arquitectura, de gastronomia, etc., que fan que el visitant quedi sorprès per la qualitat dels serveis que s’hi ofereixen. I aquí hi ha un esforç titànic de Turisme Vilafranca i del Consorci de Promoció Turística del Penedès, i nosaltres des de l’Acadèmia intentem contribuir a tot aquest esforç amb un Vijazz que atrau moltíssima gent gràcies a la cultura del vi.

Per on passa el futur del Vijazz?

Aquest any el que fem és obrir-nos una mica més amb nous espais. Per exemple, el Claustre dels Trinitaris acollirà, un cop es tanqui la fira a la nit, el ViOFFJazz, un format amb un tipus de música diferent -electrònica però sense estridències-, i acompanyada amb còctels i combinats fets amb base de vi i cava. Creiem que això pot ser l’inici d’un nou enfocament que ens permeti arribar a un nou tipus de públic i fer-lo entrar en el consum responsable de vi.

Són aquestes noves fórmules que deia al principi.

Sí. Ara que ja tenim la pandèmia oblidada, de cara a l’any que ve tenim algunes fórmules més per fer evolucionar el Vijazz, sense oblidar, això sí, el seu ADN. Els canvis que ja estem pensant són tant en el format musical com en el de la fira de vins. De moment només us puc avançar que es veuran alguns canvis substancials que potenciaran el festival en tots els sentits.

Quan es parla de les personalitats més importants en la història del jazz, s’acostuma a fer referència als grans músics com Louis Armstrong, Duke Ellington o Coleman Hawkins, i es produeix un oblit gairebé sistemàtic i injustificat de les dones que han fet grans aportacions a la història d’aquest gènere. Ethel Waters, Adelaida Hall, Ella Fitzgerald, Billie Holiday o Helen Humes en són alguns exemples.

I amb aquesta pretensió de fer valdre el paper de les dones al món del jazz, els organitzadors del festival van decidir l’any 2015 fer un pas endavant i donar a conèixer projectes liderats exclusivament per dones, a través del cicle Elles i el Jazz. “En aquell moment va tenir una molt bona rebuda”, recorda Carles Ocaña, que com a permanent afeccionat musical afirma que “en els darrers anys les dones estan despuntant d’una forma impressionant”. I posa d’exemple la Kandance Springs, que actuarà al Vijazz amb un equip íntegrament femení, i el raper i productor Alfa Mist, que tot i ser un home estarà rodejat de la baixista Kaya Thomas-Dyke i de la bateria Jaz Kayser. “Les dones s’han fet un lloc al món del jazz i ara també són protagonistes de bandes molt importants”, afegeix el director del festival.

Aquest 2023 el claustre de Sant Francesc tornarà a ser l’escenari del cicle, on es podrà gaudir, acompanyat d’una copa de cava, de formacions jazzístiques del panorama català com Mar Serra Grup, aquest divendres 7 de juliol. La pianista i compositora que dona nom al grup portarà a aquest racó de Vilafranca el seu tercer treball, Vivit, concebut aquests darrers mesos a partir de la recerca de cançons populars del Mediterrani: des de cants tradicionals de Bòsnia fins a temes d’Israel, el Marroc, els efectes del Glòria a la costa catalana, el drama dels refugiats a la costa mediterrània i, també, tradicionals catalanes.

L’endemà, dissabte 8 de juliol, serà el torn d’Alba Careta Group. Format pels millors músics de l’escena jazzística actual, la recent guanyadora del premi Alícia al Talent Emergent que atorga l’Acadèmia de Música Catalana presentarà al Vijazz el seu nou disc, Teia. Un recull de sis composicions pròpies i dues versions de música catalana de la nova cançó, “sempre fidel al jazz explosiu, enèrgic i orgànic que la caracteritza”.

Acabada de tornar de Nova York, on ha cursat els seus estudis de jazz, Alba Pujals Quintet tancarà, el diumenge dia 9, el cicle de dedicat a les dones. Ho farà presentant el seu àlbum de debut, Apologia, i també el projecte Two Slides.

Vens a Vilafranca pocs dies després de rebre el premi Alícia Talent Emergent 2023 per l’Acadèmia de la Música Catalana. Enhorabona!

Moltes gràcies. La veritat és que no m’ho esperava perquè hi ha molta qualitat musical i d’estils molt diferents, i sobretot als Premis Alícia, que agafen molta varietat. Estic molt contenta perquè per mi són els premis de la música de veritat, perquè els atorga l’Acadèmia de Música Catalana. És a dir, no és una votació popular que guanya qui té més likes, sinó que els guanyadors els seleccionen els mateixos músics de l’Acadèmia, i això per mi encara és un honor més gran.

Què suposa per tu tocar al Vijazz?

Em fa moltíssima il·lusió. He vingut molts cops a veure els artistes que hi actuen, i m’agrada molt la programació perquè realment destaca entre tants festivals. És cert que de vegades hi ha propostes més arriscades, però per mi és un plaer poder venir a Vilafranca.

Què veurem?

Presentarem el tercer disc, que és Teia. És la fusta resinosa del pi que crema amb facilitat i he fet totes les composicions d’aquest disc al voltant d’aquestes propietats del foc. I combino aquestes composicions pròpies de jazz amb música de la nova cançó catalana, és a dir, també faig versions d’alguns temes de Lluís Llach o Toti Soler. I aquesta barreja és la que veurem al Vijazz.

És un treball molt explosiu i enèrgic. Però com es traslladen els sentiments a través de la trompeta?

Per mi és molt obvi, però entenc que també és molt subjectiu. Per mi compondre és treure els meus sentiments. No soc una persona que escrigui música regularment. Només ho faig ocasionalment, quan vull fer un treball sobre un tema en concret, com ha passat amb Teia. Quartades, per exemple, m’ha servit per parlar de l’escalf de les persones que m’acompanyen, com els músics, perquè sense ells no podria fer res del que estic fent. Insecurities és un tema amb el qual poso més llum a aquelles inseguretats que de vegades no són tan ben vistes, com dubtar. Si no tens les coses clares, sembla que no saps què vols fer, però, per mi, dubtar és molt necessari i sa. Amb Fortes, per exemple, he volgut cremar aquesta sensació que les dones encara ens hem de fer més fortes en algunes situacions que no podem estar del tot tranquil·les. Tots els temes tenen la seva història darrere del foc.

Parlant de Fortes i del seu significat, et podrem veure tocar en el marc del cicle Elles i el Jazz, una aposta de l’organització per fer valdre el talent femení dins d’aquest gènere.

És un cicle que ara per ara fa molta falta. Hi ha moltes dones que ens han obert camí dins el jazz, però hem de ser moltes més. Això no obstant, espero que aviat no calgui fer un raconet dedicat a les dones, sinó una programació on simplement es puguin combinar propostes masculines i femenines.

Les dones estan despuntant?

Absolutament. Cada cop més dones toquem la trompeta sense pensar si és un instrument masculí o femení, i fem jazz sense pensar si és un gènere per a homes o per a dones. Per desgràcia, encara hi ha molta gent que ho pensa. Crec que hi ha molta feina a fer, no només dins del món artístic, musical o del jazz, sinó socialment. Haurem de picar pedra, però per això som aquí.

Et vas fracturar el llavi de tant tocar. Ja estàs recuperada?

Sí. Al gener em vaig trencar el múscul del llavi. Aquest ritme frenètic que ens fa que ens oblidem d’escoltar el nostre cos m’ha passat factura. Fa set mesos que faig rehabilitació i que em cuido una mica més. Al març ja vaig començar a fer alguns concerts, cantant més que tocant, però això em va ajudar molt a recuperar-me. Ja estic totalment recuperada i amb moltes ganes de venir al Vijazz.

Teia us ha requerit un any de feina molt intensa fins que ha pogut veure la llum.

El vam començar a cuinar el febrer de l’any passat i es va publicar aquest febrer, un mes després de la lesió. Però a més de Teia, per ser on som cal fer molta feina extramusical i la feina fora de la trompeta és molt més esgotadora. No tenir aquests límits de vegades costa una mica, però si ho fem així és perquè la música s’ho mereix i perquè gràcies a ella podem fer el que estem fent.