En aquest Penedès ens falta una sala amb uns sofàs i un futbolí que ens ajudin a tenir idees creatives per aplicar a la nostra difusió territorial. Històricament hi ha hagut uns municipis que han elaborat xató des de temps immemorials per les seves característiques geogràfiques i tradicions culinàries, però fa un temps que, qui més qui menys, s’ha incorporat a aquest moviment per fer difusió de la seva cultura.
No ens cal que tot el Penedès es posi a fer xató ara de cop i volta perquè és moda. Ja tenim unes localitats com el Vendrell i Vilanova i la Geltrú que tenen una tradició més que consolidada. Ara ens falta que altres localitats descobreixin els seus plats més propis i característics i en puguin triar per fer-ne una difusió. Amb tant de xató a la carta penedesenca al final ens empatxarem.
A Calafell tenen el seu rossejat, que és un plat que té molts paral·lelismes amb el xató i que també gaudeix de molt bona acceptació quan en fan la seva festa pròpia, que acostuma a exhaurir els tiquets abans d’acabar la distribució dels plats.
Amb el pas del temps es podria aconseguir que cada municipi apostés pel seu plat propi, que es podria oferir amb els del poble del costat en alguna fira comarcal o similar.
Jo, de petit, quan anava a fer caure olives amb els meus pares, menjava una variant de la clotxa que és un plat amb alls, tomacons, arengada, ceba i altres variacions que s’hi poden aplicar. Són plats tradicionals que venen dels nostres ancestres i que sí que es menjava altra gent al meu poble, Albinyana. En canvi, jo mai havia escoltat el nom del xató parlant del meu municipi perquè, entre altres raons, no teníem mar, ni de moment en tenim, a veure què passa en el futur. Una mica de varietat, per favor! Aquí, quan algú treu una cosa, tothom s’apunta al carro. Mirem abans al nostre voltant.
