L’alcalde ha detallat, una setmana després, els motius pels quals ha fet fora del govern la regidora Eva Mata.
Hi hauria pressions, xantatge, ocultació d’informació.
Un polític tan experimentat com Martí Carnicer, que des de 1979 que s’hi va posar ha passat per tots els papers de la cosa pública, pretenia liquidar una crisi de govern com l’actual amb una justificació tan poc concreta com dir “deslleialtat institucional”. Per “prudència”. Però si davant hi tenia un corcó que des de principis de legislatura havia desentonat en relació al conjunt de govern, com dilluns va precisar, no era lògic que es quedés sense una resposta d’ERC, que sí donava detalls. I avui ha comparegut públicament per dir el que la setmana passada s’havia guardat. Amb 42 folis d’arguments.
Efectivament, l’alcalde ha sortit en tromba carregant contra la manera de fer d’Eva Mata des de fa més d’un any. I ha ratificat que el seu problema no és amb ERC sinó amb Mata, ni que la conseqüència hagi estat la sortida del govern d’aquest partit, la pèrdua d’un regidor que fa una mica més minoritària la seva minoria, i el fet d’haver de governar amb un trànsfuga (Josep Marrasé, que ha deixat el partit). Però Carnicer té clar que “no sacrificaré l’estabilitat del govern a l’acceptació de conductes que no consideri correctes”.
El batlle ha concretat set motius de deslleialtat. El primer, la insistència, sí o sí, d’encolomar a l’Ajuntament un càrrec de confiança d’ERC, que seria el gelidenc Antoni Ferran. Amb “pressions i xantatge”. El va intentar contractar com a càrrec de confiança per a la gestió de residus (i el pacte de govern PSC-CiU-ERC) establia que no hi hauria càrrecs); com a professional de la matèria; contractant-lo a través d’Ecobp; fins i tot Mata hauria proposat incrementar-se el sou ella per assumir tenir-lo com a assessor; finalment, és assessor d’ERC (cada partit pot tenir el seu).
Sempre segons Carnicer, Eva Mata va actuar al marge del consens de l’equip de govern de l’Ajuntament en accions com la recollida selectiva comercial de residus; la canalització de l’aigua depurada per la riera de la Bisbal; o la selecció del nou soci que havia de formar part de l’empresa mixta d’aigües del Vendrell. També va proposar acabar amb l’acord de vigilància i manteniment de l’àrea del Tomoví, que implicava “sense avisar d’aquesta circumstància la resta de membres de la Junta”, el desnonament de la família que se n’encarregava.
Menció a part mereix la proposta de Mata de municipalitzar la neteja viària. Per avaluar-la, l’Ajuntament va encarregar un informe a una assessoria especialitzada, i segons el batlle, la regidora d’ERC va “ocultar” en tot moment els tres informes que va emetre “per fer-los servir pels seus usos”. I quan hi ha tingut accés (divendres de la setmana passada, amb Mata ja fora del govern), ha constatat que els arguments donats per ERC per municipalitzar el servei, no tenien raó de ser: el cost de personal és idèntic (no hi hauria més treballadors), només hi hauria un modest estalvi d’IVA i benefici industrial, però que quedaria sobradament compensat pels costos de gestió del personal (que ERC no havia comptabilitzat inicialment); a més, la llei impedeix a un ajuntament amb pla d’ajust incrementar la plantilla, i menys subrogant contractes (perquè vulneraria el dret de tothom a accedir a una plaça pública), i l’Ajuntament tampoc té prou agilitat administrativa per cobrir “l’alt nivell de mobilitat” d’aquest tipus de feina.
L’alcalde, finalment, ha dit que encarregarà un nou plec de condicions per adjudicar de nou el servei (que haurà d’aprovar el Ple), i tot i negar cap “tracte de favor” a FCC, sí que ha corroborat que “en situacions excepcionals”, les empreses grans tenen més “capacitat de reacció” i de solucionar problemes amb rapidesa, que no pas les petites.
