El disseny és molt important

0
205

Cartell_Iceta

El 21D hi va haver eleccions, que espero que ens hagin possibilitat de viure en pau, llibertat i dignitat. Quan assistia a la tertúlia cultural de Ràdio Vilafranca, m’a­gra­dava molt la setmana dels comicis, perquè sempre comentàvem els aspectes lingüístics, semàntics, semiòtics, etc. (i polítics, és clar) dels diferents eslògans concurrents.

Un dels de la campanya actual m’ha tornat a recordar una consideració que he expressat reiteradament i des de fa molt de temps: crec que a vegades s’exagera la importància del disseny, que sovint passa per davant de l’ortografia, la sintaxi… i del missatge a transmetre i tot, segons com.

No entraré en l’ARA SÍ VOTAREM, de Ciutadans (que òbviament hauria de ser ARA SÍ, VOTAREM o ARA SÍ QUE VOTAREM), ni l’ESPAÑA ÉS LA SOLUCIÓ (amb ñ, compte!) del PP. Que Déu els perdoni a tots dos.

El del PSC m’ha cridat més l’atenció. Suposo que el missatge que vol fer arribar és que volen solucions i, per tant, cal votar Iceta. És a dir: SOLUCIONS! ARA, ICETA! Però la composició gràfica de l’anunci –que és el que m’interessa– es pot entendre d’una altra manera, sobretot pel fet que hi ha un sol signe d’admiració que clou de cop totes dues frases. També es pot entendre com SOLUCIONS ARA, ICETA!, volent dir va, espavila’t, Iceta! O no?

I la versió castellana es veu agreujada pel fet que –com passa cada vegada més sovint– només hi ha una exclamació al final, però cap al començament! De fet, en el meu mòbil no hi ha el signe d’exclamació d’obertura de frase, ni seleccionant el castellà com a llengua d’escriptura. O, almenys, jo no el sé trobar.

Fa molts anys, en una de les etapes en què corregia eventualment el setmanari El 3 de Vuit, esmenava cada cop FIRAVI per FIRAVÍ. És a dir, que no sonés com BESAVI, posem per cas, sinó com TARARÍ o TORNAVÍS (que és el que deia tothom, és clar: FIRA DEL VI). Doncs el dissenyador –que devia ser una bellíssima persona, sens dubte– es va queixar a la redacció i va demanar que no hi posés més l’accent, perquè PESAVA MASSA [sic]!

Molts nens i nenes aprenen a llegir, també, a través dels rètols que veuen pel carrer i pertot arreu. Per això crec que, en general, el disseny hauria de ser sempre curós amb la correcció i la polidesa lingüístiques. Entenc perfectament casos com aquell cartell que deia BAR CEL ONA en tres línies (mal separat, però obvi), perquè potser demanava a crits un disseny així. Però no sempre, no sempre… No ho sé, vaja…

Bon Nadal i feliç any nou!

FER UN COMENTARI