El Puig del Cocodril, la punta de l’iceberg d’un jaciment arqueològic de primer nivell

0
941
Cata arqueològica al Puig del Cocodril, amb l'arqueòleg Camen Gálvez.

L’any 1899 es va descobrir el jaciment arqueològic del Puig del Cocodril, al turó la muntanya de davant del castell de Subirats, però mai fins aquest mes de maig, en 118 anys, se n’havia fet cap excavació. Després d’Olèrdola, era el segon jaciment descobert al Penedès. Ara, a iniciativa de la cooperativa ArqueoVitis, que també gestiona La Font de la Canya (Avinyonet) i La Timba de Santa Bàrbara (Castellet), se n’han fet les primeres cates, i el resultat és espectacular. Pel que hi han trobat i pel potencial arqueològic que s’albira.

Sobre una superfície de poc més d’una hectàrea i mitja i a 297 metres sobre el nivell del mar, en una posició privilegiada que controlava tota la depressió penedesenca des de Martorell fins quasi tot el Baix Penedès, hi hauria hagut des del segle VII aC fins pràcticament el II–I aC un poblat fortificat, coetani a La Font de la Canya, d’una jerarquia fins i tot superior al centre logístic d’Avinyonet. Què ho fa pensar?

Fragments de granit trasportato d'altres llocs per fer farina, un braçalet de bronze, el clau d'una porta, fragments d'àmfora i altres peces trobades al Puig del Cocodril.
Fragments de granit trasportats d’altres llocs per fer farina, un braçalet de bronze, el clau d’una porta, fragments d’àmfora i altres peces trobades al Puig del Cocodril.

 

Molta ceràmica
Segons el cap de l’excavació, Dani López, només desbrossar la zona (amb l’ajut de l’ADF i els agents rurals) hi han trobat uns 4.000 fragments ceràmics en superfície. Diverses acumulacions de pedra els han fet pensar en demolicions de muralles, que s’han confirmat en trobar-ne un tros encara dret, amagat sota la bardissa, al cairell del turó. I en el primer enclavament on s’ha fet la prospecció hi han trobat un tros de roca retallada verticalment que seria la paret del fossat de la muralla per dificultar l’accés a l’interior. El fossar tindria entre 4 i 7 metres d’amplada.

Reconstrucció d'una àmfora fenícia trobada al Puig del Cocodril.
Reconstrucció d’una àmfora fenícia trobada al Puig del Cocodril.

Mur d’una casa
Ja al capdamunt del turó s’hi ha fet una segona cata que ha deixat al descobert un muret d’una casa que en separava l’interior del carrer, amb forat de porta inclòs. A l’interior hi ha la resta d’una llar de foc molt gran, de quasi un metre de llargada, fet que fa pensar en una estança de grans dimensions. A més, el mur estava molt enfonsat, en gran estat de conservació i baixa fins a tres metres de fondària, un fet completament excepcional. En una cota més baixa s’hi ha trobat un magatzem d’àmfores: se n’hi van trobar tres d’ibèriques, senceres però trossejades, que en els propers mesos es reconstruiran i s’analitzaran per saber si a dins hi havia vi, blanc o negre, cervesa, etc. El fet que s’hagin trobat esclafades i els murs derruïts fa pensar als arqueòlegs que la marxa del poblat no va ser pacífica. També és important el fragment de copa jònia que s’hi ha trobat, del segle VI aC i procedent de l’antiga Grècia (on ara és l’Anatòlia turca); com aquesta, a Catalunya se n’han trobat molt poques.

gerra de vi jònia del segle VI aC procedent de Grècia (a actual Anatòlia turca)
gerra de vi jònia del segle VI aC procedent de Grècia (a actual Anatòlia turca)

Un Ullastret en petit
López afirma que al Puig del Cocodril “hi tenim un petit Ullastret, l’únic que allà són deu hectàrees i aquí dues”. I afegeix que “no hi ha cap dubte que era el centre de poder més influent en 15-20 quilòmetres a la rodona, que controlava La Font de la Canya”. Una fortificació de frontera a l’entrada de la zona dels Cossetans. Entusiasmat, López assegura que “aquest jaciment és tan o més important que el d’Olèrdola”. Per això espera que al 2108 arribin subvencions per començar-lo a excavar.

FER UN COMENTARI