13a legislatura

0
91

Les eleccions del 14F ja són història i ara en comença una altra, la de formar govern, que sol ser també un viacrucis inacabable, que no es resol fins que al rellotge de sorra només li queden els darrers granets. Tot sembla indicar que la victòria pírrica obtinguda no servirà als socialistes per formar govern, talment com li va passar a Ciutadans quatre anys enrere. El bloc del 155, a Catalunya, té un recorregut limitat. “Passar pàgina” (girar full, n’hauríem de dir) no deixa de ser un eslògan mentre hi hagi presos i preses polítiques, exiliades i exiliats polítics i repressió política quan la ideologia no és del gust del poder judicial, que és qui mana de debò. Només cal veure que la fiscalia, que depèn del govern (Sánchez va cometre la relliscada, en el seu moment, de recordar-ho), l’endemà dels comicis ja tornava a demanar que se suspengués el tercer grau; no abans, no fos cas que activés encara més el vot independentista. Si això no és intervenir en política… O, fugint del serial posterior a l’1-O, l’empresonament de Pablo Hasél per les lletres de les seves cançons. Plató se’n faria creus, de l’ús banal que es fa del terme democràcia. Europa hauria de posar-hi creu i ratlla. Però no hi confiem.

Sigui com sigui, a Catalunya el panorama parlamentari no ha quedat gens clarificat. Junts i ERC porten dues legislatures seguides a matadegolla, amb un darrer mandat especialment perdut, i tots dos han dit que amb el tercer en discòrdia no hi governaran. La resta de combinacions donen governs en minoria, que ara mateix són sinònim de brega política constant i curtesa de mires.

Menció a part es mereix l’entrada de la dreta extrema a l’hemicicle, que fa més evident el retrat de la societat catalana que tenim avui dia. En definitiva, hi eren, però estaven amagats dins del PP i de Cs. Anem-la blanquejant! Això a banda, especialment sagnant ha estat la desfeta dels taronges, dels quals només en queden les escorrialles, després que els seus votants s’hagin repartit entre els que han tornat a casa (PSC) i els que se n’han anat cap al qui la diu més grossa. A populars i Ciutadans els han avançat per la dreta.

Sigui com sigui, la 13a legislatura serà la que tindrà el Parlament més independentista, més d’esquerres i tan complicat de governar com és ja habitual. I les decisions a prendre en el proper quadrienni són transcendentals.

FER UN COMENTARI