El Vendrell és una vila amb una important tradició teatral dels Pastorets que es remunta a finals del segle XIX. D’aleshores ençà hi ha constància de representacions de diferents elencs teatrals en diversos locals, com ara el local de la Sociedad Círculo Moral Instructivo –on el 1888 Pau Casals va actuar de petit–, el Teatre del Casino Circo, el Teatre del Centre Industrial, el Teatre Tívoli, el local del Patronat de Santa Anna (Congregació Mariana), el Teatre del Centre Catequístic Parroquial, conegut després com a Casal Familiar, la Lira, el Teatre Brisamar de Coma-ruga i el Teatre Àngel Guimerà.
Tanmateix, no fou fins al 1965 quan sorgí la idea de crear una obra d’envergadura artística i musical que donés rellevància al Vendrell. En efecte, Jordi Pell Soldevila i Joan Toldrà Nin, director i sotsdirector respectivament del Cor Orfeó Parroquial del Vendrell, presentaren el projecte que havien concebut a Josep Maria Bo i Francesc Marcé, de la societat coral La Lira Vendrellenca, els quals l’acolliren de bon grat. Així van néixer, doncs, els Pastorets musicals del Vendrell, amb la participació d’actors, figurants i un grup coral, la intervenció d’un orgue electrònic i instruments de percussió, l’adaptació de l’obra tradicional El primer Nadal dels pastors, amb lletra i música de mossèn Rossend Fortunet Busquets, i fragments d’El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
Per tal d’implementar aquest projecte, el 24 de novembre de 1965 Jordi Pell i Jaume Marcé, aleshores president de la Lira, van sol·licitar a l’Ajuntament del Vendrell poder fer servir una sala de les escoles nacionals de la vila per a la confecció dels decorats. Com a resposta, l’Ajuntament els permeté d’utilitzar el magatzem de les escoles, un lloc més adient per dur a terme aquest tipus de feina. L’endemà mateix, Jordi Pell i Jaume Marcé novament demanaren al consistori que patrocinés l’obra, la qual estava previst que es representés l’1 de gener de 1966 al Teatre Tívoli, en dues sessions, tarda i nit, i probablement el 9 de gener, en sessió matinal, si bé finalment aquesta darrera funció no va tenir lloc. Una setmana després, el 2 de desembre, la Comissió Permanent de l’Ajuntament del Vendrell, presidida per Casimir Coll Lluch, acordà patrocinar moralment l’espectacle nadalenc pel valor que suposaven l’esforç i la implicació de tanta gent, i perquè l’esdeveniment significava, al capdavall, un estímul important per a la vila. A la fi, el 28 de desembre governació civil de Tarragona autoritzà l’espectacle.
El programa d’aquesta estrena es conserva en el fons documental de la família Cañas, dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Val a dir que de la direcció escènica se’n va fer càrrec Joan Toldrà; de les narracions, Albert Solé i Maria Antònia Jané; de la direcció musical, Jaume Marcé i Jordi Pell; de la coreografia, Jesús Trayner; de l’escenografia, Josep Maria Gual Barnadas; de la tramoia, Francesc Marcé, i de luminotècnia, Anton Diu i Josep Maria Rovirosa.
Com que l’èxit fou rotund, es preparà una segona edició per al Nadal de 1966 i el gener de 1967. Les funcions, però, tingueren lloc al Teatre Brisamar de Coma-ruga, després d’arribar a un acord amb l’empresa Brisamar, SA, la qual veia en aquest muntatge un focus per atreure turisme a la platja durant els mesos d’hivern. Les representacions al Teatre Brisamar continuaren fins al 1975. En l’endemig, el 1973 es va crear l’associació Pastorets Musicals del Vendrell, presidida per Jordi Pell, si bé l’octubre de 1992, sota la presidència de Josep Maria Bargalló Jané, passà a anomenar-se Pastorets del Vendrell, atès que prescindiren de la part musical.
Les edicions de 1976 i 1977 van tornar al teatre Tívoli, i de 1978 a 2007, les representacions es feren al teatre de la Lira Vendrellenca; el 2008, però, es traslladaren provisionalment al Casal Familiar per les obres de remodelació que s’estaven duent a terme en aquest teatre, el qual el 2009 reobrí les portes amb el nom de Teatre Àngel Guimerà, seu de totes les edicions que s’han anat succeint fins a l’actualitat.
Els Pastorets Musicals de Vendrell, en síntesi, són, d’una banda, el resultat d’un ampli recull de tradició, de l’altra, un model de perseverança, dedicació i innovació, que sempre ha comptat amb la implicació de moltes persones, les quals, amb el suport d’institucions, administracions i anunciants, han fet possible, al llarg d’aquests seixanta anys, que avui puguem gaudir d’una obra que ens recorda què celebrem per les festes nadalenques.
