90è aniversari de la primera diada de Sant Jordi en temps de la Segona República (1931)

0
155

El 23 d’abril de 1931 va ser la primera diada de la recentment proclamada Segona República, després dels anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. L’entusiasme per aquest esdeveniment va fer sortir novament la gent al carrer. A Barcelona, des de les 10 del matí es va concentrar una multitud de ciutadans a la plaça de la República –plaça de Sant Jaume–, on s’instal·laren venedores de flors i cintes de colors. El Palau de la Generalitat va obrir les portes perquè es pogués visitar, seguint la tradició. A Palau, els actes començaren a les 7 del matí amb una missa dedicada al patró de Catalunya.

A les 11 del matí, la banda de la Casa de la Caritat de la ciutat va oferir un concert al Pati dels Tarongers, que va començar amb la Marsellesa i va acabar amb La santa espina. A les 12 del migdia va arribar a Palau el president Francesc Macià, la seva dona Eugènia Lamarca, la seva filla Maria, el seu gendre Antoni Peyrí Rocamora i els seus nets. En arribar, el president va rebre una representació de dones catalanes, que el van obsequiar amb un coixí de flors que representava la bandera catalana amb una cinta brodada, amb la inscripció “La dona catalana al president Macià”. En aquesta comissió de dones hi havia la vendrellenca Matilde Folch Guimerà (1904-1997), filla del polític republicà i procurador Emili Folch Andreu, i la mestra vendrellenca Maria Anna Guimerà Saló. Matilde Folch era llicenciada en Filosofia i Lletres. Estava casada amb el metge republicà Enric Rosés Bruzos. Va desenvolupar una activitat pedagògica i literària molt intensa i va escriure novel·les, obres de teatre i sarsueles.

A la 1 del migdia molts socis i simpatitzants es van reunir a la seu del partit Unió Catalanista (1891-1936), al carrer de la Canuda, amb la intenció d’acompanyar la comitiva que havia de portar la seva bandera catalana fins al Palau. Aquesta bandera havia estat realitzada gràcies a una subscripció popular de dones catalanes promoguda per la poetessa, pianista i activista Agnès Armengol Altayó (Sabadell, 1852 – 1934) en la diada de Sant Jordi de 1900. Val a dir que moltes dones vendrellenques havien contribuït a la subscripció d’aquesta bandera. El setmanari Lo Vendrellench es va encarregar de recollir les aportacions de novembre a desembre de 1901, que ascendiren a 23,35 pessetes.

Després d’haver recaptat més de 6.000 pessetes, la bandera es va enllestir el maig de 1903 i es va exposar a la Sala Parés de Barcelona. L’1 de juny fou entregada a la Unió Catalanista al monestir de Poblet. Aquesta bandera, que era de domàs de seda, de quatre metres de llargada i dissenyada per l’artista Alexandre de Riquer, presenta una orla floral brodada amb l’escut de la Unió Catalanista, una inscripció que diu “any 1891” i un medalló central brodat amb la figura de Sant Jordi a cavall matant el drac. Els brodats anaren a càrrec de Serafina i Francesca Fabré, del treball d’argenteria se n’encarregà la casa barcelonina Masriera Germans, i de teixir el domàs, l’empresa sedera Hijos de Malvehy. Val a dir que durant l’etapa franquista, la bandera fou lliurada al monestir de Montserrat, i des de 1982 està exposada al seu museu, tot un símbol del nacionalisme català.

FER UN COMENTARI