Avui en el meu pensament es dreça la figura de l’escriptor compromès perquè me’n sento. Si un pensador, un intel·lectual o un periodista fa bé la seva feina de dir amb rigor i honestedat allò que l’Estat i la societat no volen sentir, corre el perill de resultar incòmode i, potser, d’una manera o altra, pot prendre mal quan aquest Estat i aquesta societat tinguin actituds antidemocràtiques. Amb tot, aquí va el compromís.
Hi ha escriptors d’aquesta mena, escriptors intel·lectuals sense que això sigui obstacle per a la creació literària. L’escriptor intel·lectual acostuma a ser una persona que es compromet amb la seva escriptura, que vindria a ser com una signatura en ferm o com la paraula donada. En l’escriptura d’aquest tipus d’escriptor sempre hi ha una intenció: la denúncia d’algun tort, la reivindicació d’una causa sense perdre ni una engruna d’art literari. És per aquest motiu que certa literatura ha estat temuda pels poders. El primer que fan els règims totalitaris és eliminar tota dissidència al marc mental imposat, i un creador, un escriptor de cap a peus, és algú rebel, que fuig dels llocs comuns, un inadaptat dels sistemes restrictius.
Moltes escriptores són rebels de soca-rel i han hagut de vèncer el prejudici en contra del seu sexe. Els motius per a la dissidència són tants. Rosalía de Castro, que havia emigrat a Madrid per fer carrera literària en castellà, va començar a escriure en gallec per reivindicar aquesta llengua, la seva cultura i “la seva gent”, com ella deia. L’escriptora va adoptar una postura política per combatre el que considerava una injustícia.
“Espanyolitzada” per l’escola franquista, jo també vaig decidir que volia fer la meva obra literària en llengua catalana. Vaig haver d’aprendre el català escrit de manera autodidacta, com tanta gent de la meva generació. En aquell moment també va ser una actitud política i reivindicativa. Tinc la impressió que encara ho és, i els motius per a la dissidència amb l’Estat i la societat que li dona suport no han pas minvat. En aquestes condicions, la meva escriptura en cap àmbit no és ni pot ser neutra mentre s’atropelli la justícia i es faci burla dels drets humans.
