Va ser quan vaig començar a fer d’escoltadora que vaig sentir a parlar amb insistència de la conveniència de propiciar, establir data i dur a terme les converses pendents i llargament ajornades. Se m’explicava que no calia que fos ni avui ni demà, però sí que era important tenir-les en ment i, més aviat que tard, mantenir-les. Tant si són amb aquell amic o amiga amb qui un dia vam connectar, amb aquella parella amb la qual vam compartir vivències, o amb aquell familiar amb qui ens uneix la sang, acaben sent una necessitat si és que es vol evolucionar. I és que amb el temps acabes entenent que és més satisfactori enfrontar un repte d’aquesta naturalesa que no pas defugir-lo.
Així doncs, des que en soc conscient he tingut clar que les converses pendents són un pes innecessari i feixuc i que, per poc que es pugui, no cal dur-lo a l’esquena. Però, és clar, una cosa és saber-ho i una altra de ben diferent és fer-se el ferm propòsit de tenir-les. Personalment, m’ha empès a fer-ho comprendre que si les esquivem durant massa temps és possible que no acabem tenint l’oportunitat de dur-les a terme.
Intuïtivament vaig començar per fer net en l’àmbit de l’amistat. En aquest cas, no només hi ha hagut alliberament físic i emocional, sinó que a més s’ha restablert un fil invisible que s’havia perdut en el temps i que ara està tornant a generar moltes i benvingudes satisfaccions. A continuació i una mica forçada per les circumstàncies vaig començar a asseure’m amb membres de la meva família. En aquest cas, al bullit de sentiments s’hi ha afegit una sensació de pau infinita i se n’ha derivat un aprenentatge molt valuós. Finalment, la xerrada amb aquella persona amb qui has compartit intimitat, complicitat i convivència –potser l’encontre més incert de tots– ha aportat calidesa, claredat i empatia.
En aquests moments noto que el procés emprès ja fa un temps ha arribat a la seva culminació. Em resta la incidència de tot plegat en el meu dia a dia: en la meva actitud, en la perspectiva de les coses, en el meu estat d’ànim, en les decisions que prenc… tot sentint un profund agraïment a tots i totes per haver accedit a retrobar-nos… a crear uns espais des dels quals coincidir de nou o bé establir vincles diferents.
