“Per a la Maria Rosa, per molts d’anys de lectura i de plaers d’estiu. Una novel·la amb misteris i sabates”. Així diu la dedicatòria de Melcior Comes, company d’armes i de lletres, al meu exemplar de la seva darrera novel·la, Sobre la terra impura (Ed. Proa, 2018), una obra que ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica de la revista Serra d’Or, el Premi de la revista digital Núvol i el Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès. Els sona, oi, aquest títol, Sobre la terra impura? Han vist en Melcior Comes dia sí dia no per la televisió, als telenotícies, a la ràdio, estan tips de llegir entrevistes a aquest jove autor, que encara no ha fet els 40? Potser ja saben, per descomptat, que ha guanyat alguns dels premis més importants de la narrativa catalana, amb títols com La Batalla de Walter Stamm (Premi Josep Pla, 2008) o Hotel Indira (Premi Sant Joan/BBVA, 2014). Saben, és clar, que parla amb un accent mallorquí puríssim, i que fa anys que és professor de cursos de creació literària i de teoria a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
I deuen recordar que un gran eix de la seva narrativa és l’illa de Mallorca, i que en aquesta ocasió ha brodat el tema: la seva novel·la està inspirada en l’empresa de sabates Camper (que aquí pren el nom de Belper) i en una nissaga familiar en què hi ha de tot: ambició, passió, crims… La novel·la recorre gairebé tres generacions, hi ha homenatges a la literatura, al cinema, a l’artesania (la impecable descripció de la manera com es fan unes sabates a mà convida a agafar el cuiro i les eines), al paisatge, al sentiment, a les dones d’abans, a les dones d’ara, als homes, no tant…
O potser no ho saben, potser no han sentit ni el nom d’un dels nostres autors més premiats, potser no l’han vist per la televisió, ni l’han sentit per la ràdio, no n’han llegit entrevistes, potser ni coneixen l’existència d’aquesta novel·la que, realment, és una gran novel·la, moderna, ambiciosa, culta, entretinguda, d’un ritme punyent, d’unes descripcions de posar-les en un marc. “Melcior, com t’ho fas per guanyar tants premis? Dona’m la recepta!”, li vaig dir un dia d’aquests; jo deixava l’aula a les 19 h. i ell hi entrava un minut després. “Treball, molt de treball”, em va respondre, amb un somriure.
Doncs ja ho saben… no se la perdin! Perquè si els lectors i lectores catalans no llegim els autors i autores catalans, no només els deixem sense el públic natural (i únic!) sinó que, a més, passem de llarg d’obres magnífiques per (potser) dedicar hores a uns llibres, el principal mèrit dels quals és que tothom els llegeix.
