Tothom és culpable

Queda clar, des de ja fa molt temps (però encara més des de les sonades detencions de nou membres dels CDR), quins són els fonaments de l’estat de dret on tenim el goig de pertànyer: tothom és culpable fins que no se’n pugui demostrar la innocència. “Tothom?”, preguntaria Astèrix, com en aquells inoblidables còmics que a casa solíem llegir mentre esmorzàvem: Tothom? No. Només seràs culpable si se t’ocorre pensar pel teu compte, si estimes Catalunya o una idea de Catalunya que no coincideix amb la unidad de destino en lo universal, aquella altra idea d’Espanya que, com veiem, perviu amb força.

Seràs culpable si no acceptes que la justícia pugui arribar així, a casa teva, de matinada, en forma de guàrdia civil del s. XXI, blindat fins a les dents i encanonant-te; si no acceptes que l’Estat pugui inventar-se tan alegrement delictes de rebel·lió, sedició i, ara, terrorisme –ja trigaven– contra els dirigents (ara ja exdirigents) d’Òmnium i de l’ANC, primer; després, contra els líders polítics i les conselleres i els consellers (ara, ja, expresident, exconsellers, expresidenta del Parlament), elegits democràticament en coalició. I, finalment, seràs culpable si no acceptes que el terrorisme pugui existir sense terrorisme, sense atemptats ni reivindicacions, només perquè sí, perquè a l’Estat li fa falta trobar culpables i enviar els Tedax i cinc-cents guàrdies civils a l’aldea rebel i, sobretot, que tot surti al telediario, i fins i tot mostrar un vídeo d’un garatge on un policia culivat remena una olla sospitosa amb una cullera, i destapa un sac sospitós, prova fatal que aquí està passant alguna cosa tremenda.

És clar, si Espanya es va apuntar entusiasmada a una guerra per acabar amb armes de destrucció massiva (tant se val que al final no n’hi hagués), què no farà ara, jugant a casa? Ha costat una mica, perquè la causa catalana és intrínsecament pacifista… però amb quin goig ens acusen ara de terroristes “d’intenció”, que és molt millor perquè no cal demostrar-ho. A més, aquesta gent tenia una urna! La guàrdia civil va tornar a requisar una urna de plàstic d’una de les llars intervingudes, paralitzades de terror, els habitants detinguts mans enlaire, com perillosos criminals. Culpables de no poder demostrar la seva innocència. Culpables fins que no es demostri el contrari. Culpables com jo, que escric aquest article, i com vostè que el llegeix; vostè potser encara no, potser ja em coneix i pensa “aquesta és de la ceba”, i sí, tinc l’estelada al balcó, i sí, vaig acudir sense por, l’1 d’octubre de 2017, a posar la meva papereta en una urna de plàstic, i no, tot i que m’agrada escriure novel·les, mai no m’hauria imaginat que passaria tot el que malauradament està passant.