Fa cinquanta anys, l’home, després d’uns anys de proves i investigacions, va arribar a la Lluna. Aquesta és una de les principals fites del 1969 i, com va es va dir en el seu moment, va ser un gran pas per la humanitat. En aquest mig segle, el Vendrell ha passat dels 10.000 habitants als 40.000 habitants. En una localitat on normalment sentia parlar català i una mica de castellà per la forta immigració de les dècades anteriors, hem passat a una vila amb gairebé cent nacionalitats vingudes dels cinc continents. Evidentment que del domini absolut de la religió catòlica s’ha passat a un ampli ventall de creences de tot tipus, i no hi han faltat mai els que se situen fora dels camins de la fe.
Aquell Vendrell que estava a punt d’entrar en la nova dècada dels 70 mantenia viva una revista catòlica d’informació local, respectant la seva perspectiva i una emissora de ràdio. Avui en dia la vila no compta amb cap mitjà local de comunicació ni en paper ni virtual, però sí que tenim una tele pròpia i que conservem la ràdio. Nosaltres som fills d’aquells aparells de televisió que eren un dels tresors de la llar on només hi havia dos canals per veure una programació molt limitada en blanc i negre. Som la generació de comprar discos al Novax, d’anar de festa al Babylon, l’Onyx, l’Arqus, l’Hidroshima, l’HG i el Long Play, entre moltes altres que teníem a menys de mitja hora amb cotxe o tren.
La nostra era una generació amb possibilitats, fills d’un temps en una comarca que no estava malament econòmicament pel boom de la construcció i el turisme en aquells temps. Ara som en un món virtual en què pots parlar amb gent de l’altra punta del món i no coneixes el món. Moments en què els discos són vestigis del museu i la realitat virtual va prenent lloc a la real. Una comarca amb una de les rendes més baixes de Catalunya que marca el seu dia a dia.
