Just darrere el museu Guggenheim, a tocar de la ria de Bilbao, els visitants es troben una aranya de grans proporcions. Els qui s’interessen per l’escultura se sorprenen amb el títol: “Mamá”. L’autora, Louise Bourgeois, explica que és un homenatge a la duplicitat de la naturalesa de la maternitat: protectora però alhora depredadora. Qui llegeix la inscripció de l’escultura deixa de pensar en metàfores i comença a intuir una relació tempestuosa amb la seva mare, perquè el primer que a un li ve al cap quan parla de la seva mare no és una aranya, precisament.
Els efectes que tenen els estils parentals, la manera com eduquem els nostres fills, són molt més important del que ens podem creure. N’hi ha quatre. El primer estil és l’autoritari, en què els progenitors es mostren estrictes amb els fills però poc receptius i afectuosos amb ells. El segon és indulgent, o també conegut com a permissiu, en què els progenitors s’involucren molt en donar afecte i comprensió però no els mostren cap guia efectiva o expectativa de comportament esperant la maduresa del fill. El tercer és el negligent, que és el de famílies que ni aporten suport ni cap tipus de guia, el dels progenitors absents. Finalment, trobem el democràtic o autoritatiu, un estil que es fonamenta en el diàleg amb el fill aportant equilibri emocional i guies coherents i proporcionades.
Hi ha nombrosos estudis que evidencien que l’estil autoritari fa que els fills tinguin poques competències socials i passin amb certa facilitat de la passivitat a la rebel·lia; que l’estil permissiu tendeix a fer que siguin impulsius i amb poques destreses socials; que l’estil negligent tendeix a generar comportaments autodestructius i de conducta dissocial; i que l’estil democràtic és el que genera un millor ajustament psicològic, més competència social i una millor autoestima.
Molts de nosaltres som el reflex de l’educació que vam rebre a casa, però si volem que els nostres fills deixin de perpetuar els comportaments que vam heretar, és a les nostres mans trencar la dinàmica, tot esperant que, de grans, també, no ens vegin mai com a aranyes.
