L’emoció, el problema del sistema educatiu

El títol de la columna d’opinió que us escric no és una provocació. No hi ha altra manera de dir-ho. Primer intento explicar què és l’emoció i com l’hem vist al llarg de la història. El terme emoció prové del llatí emotio-onis. El terme al·ludia a allò que ens agita o allò que ens remou i durant segles es va considerar que era quelcom que obstaculitzava la raó. Durant el Renaixement es va començar a utilitzar el terme passió per emmarcar més bé el significat, però el cert és que l’emoció va continuar mantenint aquesta aura de negativitat, que encara ens acompanya. Hem avançat molt en l’estudi de l’emoció i hem vist que no és el que pensàvem perquè, realment, és el que ens guia i ens impulsa a relacionar-nos. El primer de veure-ho va ser Darwin, que la va considerar com a adaptativa. Després va venir Piaget apuntant que és el motor que impulsa el sistema cognitiu i Wallon fent un pas més i situant l’emoció abans que la raó.

Avui dia parlem d’intel·ligència emocional, convençuts que és l’emoció la que ens fa persones. Ens emocionem i gràcies a això aprenem, prenem decisions i és la que ens provoca el dolor i ens bloqueja fins al punt de perdre la raó. El correlat lògic d’això que plantejo és que si l’emoció és tan important, per què no dediquem temps a ensenyar els nostres nens a saber identificar-la i gestionar-la? Un nen o adolescent que sap gestionar l’ansietat o l’estrès aprèn més i millor.

Tenim les evidències i tot un sistema educatiu que permetria guiar l’aprenentatge en aquest sentit, però no ho fem. Si es fa una anàlisi dels continguts curriculars establerts pel Ministeri d’Educació i Formació Ocupacional i les comunitats autònomes, veiem que no és així. Pedagogs, psicopedagogs i psicòlegs fa anys que anem dient-ho, però no se’ns fa cas. Encara ara hi ha un predomini de la dimensió cognitiva per sobre de l’emocional al currículum. Ensenyem als alumnes els continguts que diu la llei que han d’aprendre i no ens deixa altre camí que dedicar l’hora setmanal de tutoria a parlar de la gestió de les emocions. Quan ho canviarem això?