En aquest territori de ningú entre les grans conurbacions urbanes com són Tarragona i Barcelona, el que necessitem és una estació d’AVE i que no ens calgui anar ni a Barcelona ni a aquest punt enmig del no-res on s’amaga la del Camp de Tarragona. Estem al mig de tot plegat que ens demana uns tres quarts d’hora de cotxe si volem anar a agafar algun tren d’alta velocitat. No necessitem tenir delegats sense competències ni pressupost que només serveixi per dir que tenim aquest càrrec que té menys poder que un llogater de pis. Tal com estan actualment les comunicacions, si hem de fer arribar alguna petició a algun alt càrrec de la Generalitat, ja l’hi farem arribar de mil formes possibles, que van des del correu electrònic fins a la carta de tota la vida. En la gran majoria de casos estem davant d’un problema de manca de fons econòmics i, de retruc, també de voluntat política, perquè molts cops hi ha diners que ves a saber on van a parar finalment.
Aquestes tres comarques necessiten molt més una parada d’AVE amb una bona xarxa de comunicacions properes amb autobús o de tren que ens aporti turistes, inversions i altres persones que hagin de venir.
Els personatges polítics cada dia estan més lluny de la societat que gestionen. Ells ja tenen el seu paper en diferents punts estratègics, que han de gestionar amb cura i coherència, i no cal afegir més personatges a la fauna política d’aquest país perquè, al final, el pastís es tornarà massa minso i serà ingovernable tot plegat. Hem d’apostar per les coses pràctiques com arranjar les línies de Rodalies, que són les més utilitzades per la gent. No cal presumir de bones vistes si després tenim goteres al sostre on ens toca viure cada dia.
