Primavera d’hivern – Primavera d’estiu./ I tot és primavera:/ i tota fulla, verda eternament.
Ho cantava Joan Salvat-Papasseit, en el bellíssim poema “Res no és mesquí”, i sempre hi penso quan ens trobem en aquesta època tan canviant de principis de tardor. Un dia: fred, pluja, texans, botes, posem els nòrdics al llit. L’endemà: sol punyent, màniga curta, sandàlies, gent banyant-se a la platja, primavera d’hivern! A poc a poc, anem avançant en els camins de la tardor, ja integrats en la rutina que ens durà cap a Nadal, si tot va bé, sense els ensurts confinatoris de l’any passat (toquem ferro).
La rutina del curs escolar empeny ja fa dies; sempre recordo que, passada la lluna de mel de les dues o tres primeres setmanes, arribàvem amb ganes al pont del Pilar. Per als meus cursos d’escriptura, és ara quan recomença tot. Deia Ciceró que per escriure cal una biblioteca i un jardí. Doncs bé, a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès això no hi manca. Però avui dia, per escriure, calen també els ordinadors, i enguany hem trobat les aules equipades amb monitors de televisió i la possibilitat d’assistir-hi presencialment o també on line. Així que tenim gent asseguda a taula –amb mascaretes i gel hidroalcohòlic, per descomptat!– però també que surten per la pantalla: qui es connecta de Zuric, qui de Perpinyà, qui de Llafranc o de Barcelona mateix. Tothom unit per l’escriptura i amb una vocació irrefrenable de dir les coses en negre sobre blanc.
La meva tardor comença també amb una referència inevitable al poble garrafenc de Canyelles. De la mà de l’entusiasta alcaldessa, Rosa Huguet, hi hem celebrat enguany una “Benvinguda tardor” amb parades de llibres –mai no havia tingut una caseta tan maca, compartida amb en Joaquim Micó, excel·lent autor, guanyador en català del nostre I Festival Literari. També hi va haver mostres d’art en directe, a càrrec dels pintors Lluís Amaré i Pau Sintes, i l’actuació musical en clau de jazz de la jove i vibrant Rail Band, perfectament compenetrada. Tot al davant de la Sala Multicultural, on es clausurava la Biennal d’Art Ardhara, dirigida per Joan Nadal, artista i professor de l’EMAID de Vilanova, amb col·laboració d’altres mestres com Teresa Llàcer, l’escultor Francesc Barceló, els artistes Joan Campamà, Lluís Amaré i el dissenyador gràfic Àlex Navarro, amb l’historiador d’art i regidor Joan González, membres del grup de Patrimoni i Cultura. I, per cert, va tocar primavera d’hivern: dia de sol lluminós, del que fa brillar les mirades. Hi tornarem el 30 d’octubre, amb la segona edició del Festival Literari Castell de Canyelles i, és clar, amb la Fira de Santa Llúcia. Gaudim-ne, ara que podem!
