Estem en plenes festes nadalenques en un exercici en què intentem sortir d’una pandèmia mundial que encara marca profundament les nostres vides. La mascareta és tan fonamental com els mitjons que portem quan estem a l’interior d’algun local. Per entrar a molts llocs públics hem de mostrar una petita part de la nostra privacitat sanitària. Seguim endavant passant dies i sortejant paranys de les diferents variants d’aquest coronavirus que no ens vol abandonar. Ja estem familiaritzats amb les seves variants (alfa, delta i ara òmicron) que semblen totes elles filles d’un pare que ens complica cada dia l’existència amb un nou nadó amb trets inesperats.
Però no només de virus es viu el Nadal, hi ha altres històries que també han deixat petjades en les nostres tradicions. Fins fa quatre dies només teníem el tió i els Reis d’Orient que eren les principals fonts de somriures i alegries per a petits i grans. Doncs, en els darreres anys també s’ha integrat amb força el Pare Noel que ens visita des de la cultura anglosaxona.
Un altre tema que enguany ha superat totes les expectatives ha estat la gran oferta que hi ha per anar a dinar a restaurant els dies de Nadal i Sant Esteve. En els darrers anys hi havia algun il·luminat que ja ho proposava. Acostumava a ser en restaurants de nivell mitjà o alt. Enguany n’hi ha de tot tipus, per triar i remenar. No cal que parlem dels establiments que ofereixen aquests àpats per emportar. Aquests ja són un clàssic que fa anys que funciona, però ara la gent sembla que han optat per anar tots de restaurant i que no hi hagi ja ningú que hagi de parar i desparar taula i netejar tota la vaixella. Canvis amb el pas del temps, en què cada dia el microones té un paper més important en l’alimentació familiar.
