I bé, ja ha passat Sant Jordi, enguany més desitjat que mai, després de la pandèmia, i també un dels més furiosos, amb calamarsades enduent-se els tendals de les paradetes, repicant contra els llibres, esfullant els pètals de les roses, enviant la gent a cercar el refugi dels portals o de l’interior dels bars per, després, tornar a lluir amb un sol esplèndid, com si res no hagués passat. I al cap d’una estona, tornem-hi! Sap molt greu per les pèrdues de les editorials i de les llibreries, i de la gent que va resultar ferida. El drac del temps va ser inclement, encara que l’endemà ens volgués recompensar amb un dia esplèndid.
Dia del primer esmorzar literari organitzat per Malvasia de Lletres, al Casino Prado de Sitges, i de l’11è recital poètic organitzat pel Consell Comarcal del Garraf a la Masia Cabanyes, amb Mila Arcarons al davant d’un infatigable equip que sempre sap unir la poesia amb el matí de primavera a la verda prada que encercla la bella casa pairal. Al Prado ens vam aplegar un bon grup d’autors i autores que llegíem textos propis. Malvasia de Lletres, capitanejada per Xavier Lahoz, es proposa d’aplegar la gent lletraferida de Sitges i l’entorn, i ho està aconseguint. A la Masia Cabanyes, vam celebrar els 10+1 anys de lectures poètiques en homenatge a Manuel de Cabanyes amb més lectures, música i un esplèndid vermut que entre el cel blau, el sol daurat i la verdor de la gespa, unit al paisatge amb alguna palmera, pins, alzines i vinyes penedesenques, convidaven a recordar els vells versos de Pierre de Ronsard:
“Vivez, si m’en croyez, n’attendez à demain: Cueillez dés aujourd’huy les roses de la vie.”
Que tinguem tots una bona primavera, i a la joventut estudiosa, bona sort amb els exàmens!
