Volem que això de la vegueria del Penedès algun dia funcioni de veritat, cal que pugui superar aquest tram incipient format per quatre fotos i un parell de notes de premsa amb polítics del territori que a aquestes hores són capaços de fotografiar-se per qualsevol causa que no els tregui vots. El problema que tenim és que la majoria de gent, excepte de Llorenç del Penedès cap endins i als voltants de Vilafranca del Penedès, la identitat penedesenca brilla per la seva absència. Si fessis un club de seguidors en tot el Penedès de gent de l’Hospitalet de Llobregat o de veïns de Santa Coloma de Gramenet, tindries molt més adeptes que no pas de la identitat penedesenca. El darrer dia de març van presentar al Centre cívic l’Estació del Vendrell un llibre de l’Institut d’Estudis Penedesencs que porta per nom Els conflictes al Penedès històric, que recull les actes del VI Seminari d’Història del Penedès que es va celebrar el 2017 a Vilanova i la Geltrú. En aquesta sala no crec que arribéssim a les 30 persones vingudes d’arreu del Penedès, i jo em trobava entre els més joves i soc dels qui va veure l’home trepitjar la lluna per la tele.
No es poden fer reviscolar sentiments i estructures d’estat que el pas del temps ha deixat ancorades en el nostre passat. Ens agradi o no, la realitat és la que tenim i, si es vol fer constituir una mena de vegueria amb un mínim poder i una certa identitat, el que s’ha de fer primer és conscienciar la gent i que conegui i es pugui arribar a estimar aquell territori com ara ho pot fer amb un altre espai comú. Si no, això sembla que sigui un matrimoni medieval en què els nuvis no es coneixien fins al dia de les noces. No es pot començar la casa per la teulada com ara volen fer amb la vegueria que tants anys ha dormit en pau i silenci intencionat.
