Ens agrada rondinar, en sabem i ens permet desfogar-nos. Però en acabar tot segueix igual, res al nostre entorn ha canviat.
Rondinar està bé si és un primer pas, una situació per compartir un malestar, però necessitem anar més enllà, posar-nos en marxa per intentar canviar el motiu del nostre descontentament. I d’aquesta necessitat de moure’ns i de fer-ho junts neix el convenciment que únicament si anem junts, molts, però junts, podem fer alguna cosa.
Els drets individuals els defensem perquè són nostres però… i els socials? Aquests ens costa molt més de tenir-los presents com a drets, i encara més defensar-los obertament, mobilitzant-nos. Passa, com amb l’espai públic, que pensem que no és meu perquè no és únicament meu, abans d’adonar-nos que és nostre, i que els hem de defensar i moure’ns en la seva defensa.
Amb aquesta secció mensual “Rondinar no és suficient” voldria fer arribar informació sobre temes relacionats amb els drets socials i, naturalment, ajudar qui ho vulgui a prendre consciència de la situació de pèrdua de drets que estem vivint. I de manera especial la gent gran: els perdem com quasi tota la societat i els perdem per la marginació que sovint suposa l’edatisme. El terme va ser utilitzat el 1968 pel gerontòleg i psiquiatre Robert Butler per referir-se a la discriminació contra les persones grans.
La causa real de l’edatisme no és el nombre elevat d’ancians o joves que hi ha actualment, sinó l’augment de la població en totes les edats, que ha fomentat la competència entre generacions i l’arraconament de la gent gran.
En realitat, la lluita en defensa dels drets socials no s’ha de tractar parcialment, és tot el conjunt el que està en risc de ser devaluat i desvirtuat. Malgrat això, és útil plantejar la situació de cada un. I en el cas de les pensions, a principis de juny es va aprovar una part important: els Plans de Pensions d’Empresa. És realment urgent reaccionar, les pensions públiques del futur pròxim en depenen. I tothom, jubilats, pròxims a la jubilació i joves, hi estem implicats.
Sovint els mitjans, els periodistes i ministres relacionats amb el tema de les pensions donen una visió del problema que considerem esbiaixada, parcial i, per tant, apartada de la realitat. A la tardor caldrà una mobilització extensa i sostinguda per intentar que no es privatitzin cada cop més les pensions.
