Sento sovint gent diversa dient que no vol fer el “sacrifici” de canviar hàbits i comportaments per reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle si no ho fan abans els “poderosos” (grans corporacions, grans fortunes, governs, etc.). Comprenc la frustració i estic absolutament d’acord que qui més emet és qui més s’ha d’esforçar, però no comparteixo la idea de no fer res mentre l’altre no ho faci. Tot compta, preservar les condicions de vida al planeta és una responsabilitat col·lectiva i com bé sabem, molts grans de sorra fan un desert.
Així, en lloc de protestar i fer el ronso quan podem fer la nostra mica, podem exigir als esmentats poderosos que s’hi posin ja mateix. I això es pot fer de diferents maneres: actes de protesta, reclamacions directes via carta, xarxes socials, etc.; demanant canvis legislatius, fent lobby des d’entitats i ONG i, sobretot, amb el nostre consum.
En un sistema basat en l’oferta i la demanda, aquesta darrera (el consum) és la que determina la major o menor producció de béns, o la major o menor oferta de serveis. Per exemple, s’ha parlat molt de la proposta francesa de limitar els vols privats, i també dels viatges del PSG i les rialles d’Mbappé quan li van preguntar al respecte. Per cert, aquests dies la selecció espanyola de futbol ha volat de Madrid a Saragossa! Un trajecte que es pot fer en poc més d’una hora en tren. Les respostes a la piulada oficial de la selecció on ho anunciava no es van fer esperar i van ser massives, contundents i directes.
Però tot i ser imprescindible regular-los, les emissions de vols privats representen només un petit percentatge de tot el sector de l’aviació i, per tant, són els vols comercials els màxims emissors (uns 1.000 milions de tones el 2019). I aquí és on tenim poder de canviar coses. Podem exigir que s’acabin les subvencions a línies aèries, que els carburants altament contaminants i emissors de CO2 paguin els impostos corresponents, oposar-nos a ampliacions d’aeroports incompatibles amb els compromisos de reducció d’emissions i, a més, podem volar menys, deixar de volar en companyies low cost o canviar avió per tren en trajectes que es puguin fer en poques hores (per exemple, canviar Pont Aeri per AVE estalviaria anualment un 90% d’emissions).
I així amb tot. Comprar en comerços de proximitat en lloc d’on line, racionalitzar els desplaçaments en vehicle privat, passar-se a transport públic si hi ha oferta disponible i la pèrdua de temps és assumible… Hem de collar, però no podem defugir la nostra responsabilitat.
