El 15 d’octubre no és una data concreta que comença i acaba en si mateixa. És un moviment social que s’ha iniciat fa mesos, que vol aflorar aquest dia, que es vol allargar en el temps i que no vol caducar fins que els motius que el posen en marxa hagin perdut el seu sentit. Mentre les polítiques socials segueixin un pendent cap a la pèrdua dels drets socials, cap a la privatització, la tardor calenta seguirà.
Des del 2008, i encara més amb l’excusa de la covid, els drets s’han anat perdent progressivament. Ens trobem, per exemple que tant l’administració com la banca, aquesta especialment, augmenten les exigències i disminueixen els serveis que donen. Necessitem serveis públics, ens donen sovint prestacions privades al servei del públic, i darrerament la banca aspira a tenir-nos al seu servei. El tancament d’oficines ha modificat substancialment l’atenció personal, de manera que força gent gran ha passat de ser client a sentir-se marginat. I això tant per la institució com pel sistema informàtic imperant que erosiona l’autoimatge quan et sents incapaç de “dialogar” amb la màquina. S’ocasiona una situació de dependència vers una persona que et resulta imprescindible per gestionar els teus diners. Els seus, els de la banca, tenen preferència.
Aquests moments són d’incertesa, de pressió per diluir els nostres drets socials. Amb l’excusa de la guerra d’Ucraïna, els preus pugen de manera esfereïdora, l’energia es converteix en article de luxe, l’habitatge en terreny d’especulació, la sanitat o les cures i residències tendeixen a la privatització i les pensions, amb els Plans Privats d’Empresa que el Gobierno ha aprovat per la via d’urgència, entren també en el terreny de la privatització. I els sous? Ridículament per sota de l’encariment del cost de vida. I el problema lacerant i vergonyós de les residències? I…
Aquesta situació de crisi desfermada ens afecta a tots, tots hi sortim perdent; tots menys uns quants que, com de costum, s’enriqueixen.
La convocatòria del 15 d’octubre vol defensar el dret social a viure dignament, no uns quants, tots, però hem d’entendre que únicament defensant-los en conjunt podem aspirar a tenir una situació millor. I únicament quan ens plantem, quan junts, molts, diguem prou, podrem canviar algunes dinàmiques. El 15 d’octubre la concentració de tots els grups es farà a Madrid, amb intenció d’agrupar forces.
La crisi a què estem abocats afecta estudiants, professionals, treballadors, petits empresaris, el dret a l’habitatge, a l’energia, a la sanitat… Cada grup ha de continuar fent la seva feina per defensar aquells aspectes de l’acció social a què es va comprometre. Però tots i cada un hem de comprometre’ns a treballar conjuntament per intentar revertir la tendència privatitzadora i autoritària que patim actualment.
