La nit era, a l’edat mitjana, una part del dia d’immobilitat, de repòs. Durant aquestes hores el treball estava prohibit per causes diverses: per facilitar el descans i també per evitar el perill d’incendi que suposaven els precaris elements d’il·luminació (candeles, torxes…), però, referint-nos sobretot a la majoria de la població, les candeles no eren a l’abast de tothom. Durant tota l’edat mitjana, la cereria va ser un ofici menor en comparació als altres. A vegades competia amb el seu i l’oli, principalment per a aquest ús, dels quals es diferenciava per un preu molt més elevat i es podria considerar un producte de luxe. Aquest ofici era considerat un art. Es van vincular moltes vegades amb els especiers. En la documentació trobem especiers que alhora eren candelers de cera.
Les primeres referències sobre candelers de l’art de la cera les trobem en la nòmina del Consell de Cent del 1301 de Barcelona, on se citen quatre candelers. Els cerers, candelers de cera o l’art de la cera pertanyien a la categoria d’artistes, que es dedicaven a un art, a diferència dels menestrals, que practicaven un ofici. Les botigues o els obradors d’especieria i candeleria eren servits no solament per l’especier o el candeler, per servents de tota mena, inclosos esclaus.
Des del segle XIII molts testaments medievals feien donació de diners al bací de la candela de l’església de Santa Maria (en el cas del Penedès) de Vilafranca. El bací era per arreplegar diners i poder comprar candeles per a les ànimes dels difunts que ordenaven en les seves últimes voluntats. No era fàcil obtenir-ne.
A partir del segle XV quasi tots els carrers del centre de Vilafranca tenien alguna persona que practicava la feina de candeler de cera. Abans d’aquest segle no n’hi havia més de cinc. Si alguna institució o algú necessitava els seus serveis, els havia d’anar a buscar a fora. Alguns originaris de Vilafranca van anar a viure a Barcelona, com el candeler de cera Antoni Jofre. Tot i que el seu ofici a Vilafranca era de sabater, quan la seva mare va casar-se en segones núpcies amb el candeler de Barcelona Antoni Comes, va aprendre l’art de la cera i va anar a viure a la ciutat. No va ser el cas del candeler Tomàs Vives, que es va quedar a Vilafranca, mentre el seu germà Pere, també candeler, vivia a Barcelona. Alguns candelers de Barcelona van venir a posar botiga a Vilafranca, com Tomàs Amigó, que durant la guerra civil (1462-1472) la tenia a la plaça del Blat (actual Constitució). La família Revardes, pare i fill, van continuar l’art de la cera a Vilafranca a finals del segle XV i més enllà.
