A l’edat de nou anys, quan adquirim l’ús de raó, les impressions sensibles i espirituals són molt vívides. El nivell de maduració del cos de l’infant a vegades no s’ajusta al de l’esperit que l’anima, però fins i tot en aquest cas records d’aquells dies poden quedar gravats a la memòria d’una manera que, per poc que se’ls desperti, reneixen.
D’aquesta percepció agusada del despertar a la vida en sap molt la psicologia aplicada al màrqueting i se n’aprofita: les campanyes publicitàries estan adreçades a aquest nivell d’edat, per més que venguin un cotxe d’alta gamma o un perfum per seduir la parella en una nit de festa. També ho saben els experts de les campanyes electorals, procurant que com més gent millor adquireixin un objecte, en aquest cas els vots adreçats a un partit polític. És clar que un bon nombre d’electors s’adonen que els tracten com a infants, com els joves esparpillats que depassen el nivell intel·lectual dels seus nou anys. L’edat dels nou anys marca una frontera invisible entre la personalitat de l’infant i l’adolescent al qual sovint li costarà definir-se. La perspectiva de l’adult veurà aquesta ratlla que potser no sabrà com explicar, però que la memòria d’alguns moments d’aquells dies l’informaran amb nitidesa que hi ha hagut “un abans i un després”.
Quan tenia nou anys va morir el meu avi matern. Va morir a casa cuidat per la família i un metge de capçalera que valia el seu pes en or: visitava el malalt cada dia. No hi podia fer res, l’avi estava terminal i patia molt, però li donava un got d’aigua amb una pastilla, potser una aspirina que actuava de placebo. Vaig aprendre humanitat d’aquest doctor: “Llorenç, com estàs?”. Vaig aprendre que medecina era també presència i paraula, vaig prendre esment que el doctor no tractava només un cos malalt sinó que tenia cura del Llorenç. Un infant d’aquesta edat és capaç de percebre la humanitat profunda que potser massa sovint l’adult oblida i es queda en l’estadi dels nou anys més primaris, aquells que el sistema capitalista explota perquè sap que en traurà un rendiment: explota la il·lusió de l’infant, no fa créixer la consciència de la qual poden començar a ser posseïdors els nens i nenes de nou anys.
