Per Nadal, aprofitant les vacances, faig una mica de parèntesi en les lectures de la meva estimadíssima colla d’alumnes d’escriptura, i ho aprofito per llegir el que em ve més de gust. Vet ací com aquest Nadal ha començat amb dues obres de dues escriptores extraordinàries que, sense fer ficció, adscrivint-se a la novel·la, han exposat les seves vides nues –això sí, magistralment mostrades– i m’han permès entrar de ple en les seves vivències més íntimes i punyents. Són Teresa Costa-Gramunt, amb La crisàlide o jo he superat l’anorèxia (Ed. Pagès, 2002) i Annie Ernaux, amb L’esdeveniment (L’Altra Editorial, trad. de Valérie Gallard, 2022), títol original L’événement (2000). És a dir, totes dues són obres de maduresa que reflexionen sobre fets de joventut, l’anorèxia soferta els anys 70 per la Teresa, i l’avortament patit els anys 60 per l’Annie. I s’assemblen.
He anat seguint la trajectòria literària de la Teresa Costa-Gramunt, mestra i amiga. Però aquesta novel·la, La Crisàlide –la que dona nom al Club de Lectura de la Biblioteca Joan Oliva, d’on soc conductora– se m’havia escapat. Una bona lectora i amiga me la va portar al Club, tota plena d’anotacions i de frases subratllades, i l’he llegida amb delectació i avidesa, pensant que mereixeria una reedició i una difusió més important. No és només un diari, fet molts anys després, d’algú que va vèncer l’anorèxia, sinó una profunda reflexió sobre el sentit de la vida en el llindar amb la mort, l’espiritualitat i l’escriptura. I, després, passo a Annie Ernaux –nascuda Duchesnes–, flamant premi Nobel de Literatura d’enguany, i em trobo amb L’esdeveniment, una novel·la que és també un despullament de l’ànima. Més poètica la Teresa Costa-Gramunt, més narradora l’Annie Ernaux, totes dues escriptores renuncien a la ficció, a l’ornamentació i al joc retòric per enfonsar la fulla del bisturí en el pregon de la nit, com dirien Els Pastorets. Ens ofereixen, doncs, una crònica veraç: tant de l’anorèxia que neix d’un profund desengany amorós i humà, i que porta a una nova consciència, en el cas de la Teresa, com de l’avortament clandestí que va patir l’Annie en la seva joventut i que només s’atreveix a explicar molts anys després. Us les recomano!
