Folc, fill del difunt Geribert, amb els seus germans Mir i Seniol, feren donació el 1035 al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs de terres situades a diferents llocs del Penedès, entre elles una situada al prat de Sant Valentí. Entre els seus límits ens parla de les aigües de Vallmoll (als peus de les muntanyes de Sant Pau, Sant Jaume i Sant Jordi de Vilafranca) i de la riera que va a Pacs. Un prat, per tant, a prop de força aigua.
Entre el terme de Pacs i Sant Valentí existia un lloc anomenat les Cavalleries des de ben bé l’any 1060, que podria ser l’origen del topònim les Cabanyes. La Via Augusta passava per davant mateix de l’església de Sant Valentí. Aquell any la família Pons vengué a Guisla, filla de Gombau de Besora, terres, vinyes, aigües, cases i corrals, tot al lloc anomenat la Pera de la quadra de Sant Valentí. Els seus límits eren, a l’est el terme de la Granada, al sud el Castellmós (al peu de la muntanya de Sant Jaume de Vilafranca), a l’oest el terme de Pacs i el castell de Sant Martí Sarroca. El comprador d’aquestes terres havia de pagar renda a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Per tant, podem considerar el seu origen al segle XI, en moments de la repoblació del Penedès.
Guisla, senyora del castell de Sant Martí, el 1069 feu donació d’aquestes terres al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per la seva ànima i la del seu marit, Mir Geribert.
L’església romànica de Sant Valentí de les Cabanyes és d’una sola nau amb un transsepte irregular. Es conserven uns murs datats del segle XIII. Existeixen unes pintures murals, que algú va datar de finals del segle XIII a inicis del segle XIV. Aquesta datació la crec més antiga: hi ha moltes semblances entre aquestes pintures i les de la capella del Sepulcre d’Olèrdola. Fins i tot asseguraria que estan fetes per la mateixa mà, aspecte que ningú no ha intentat investigar o contrastar.
Berenguer Bonfill va vendre el terme de Sant Valentí, conjuntament amb l’església, a l’orde de l’Hospital l’any 1135 (si és així, de qui era abans?, segur que els senyors eren els Sant Martí, i a l’església hi devia viure un ermità), que la convertí en una de les primeres comandes de l’orde a Catalunya, després de Cervera i Barcelona el 1121. Posteriorment, a partir del segle XIV, es van desplaçar a Vilafranca per la seguretat que oferia la muralla que encerclava la vila, però la comanda encara la va tenir en propietat fins a principis del segle XIX. L’últim comanador, anomenat Montoliu, feu possessió l’any 1794 del lloc i terme de Sant Valentí de les Cabanyes, de l’església i la casa, situada al costat de l’església.
