És molt trist el panorama musical del Penedès. Grups com Lax’n’busto, Anna Roig i l’Ombra de Ton Chien o Inadaptats estan parats o ja inactius per diferents motius. La venda de CDs és una cosa més del passat que dels nostres dies ja que el pirateig s’ha carregat tots els ingressos que venien de la venda de material enregistrat. Ara només queden els concerts, però aquí tenim dos grans puntes irreconciliables: per una banda, grups com els Manel o Txarango omplen allà on van, mentre que altres que són totalment desconeguts, en cas de fer concert hi van quatre gats i la cosa s’acaba desinflant per acabar desapareixent entre bambolines.
Obrir-se camí en el món de la música avui en dia és molt complicat perquè hi ha molts elements que s’han de tenir en compte i molts cops no passa ni per tenir el millor grup ni els temes més treballats. Hi ha un seguit de circumstàncies marcades molts cops per les xarxes socials que fan que un grup pugi del tot o caigui en el pou del silenci. La cosa consisteix en fer una cançó o dues que enganxin una mica i amb una mica de treball i esforç es pot aconseguir una bona promoció, però si no tens una peça amb milers de reproduccions al Youtube difícilment podràs triomfar.
Això a banda, les sales de concert són força escadusseres a casa nostra i hi ha molta oferta de nous grups. El que es porta actualment són els grups de versions de les darreres dècades del segle XX, ja siguin en català, castellà o anglès. Avui en dia el nombre de grups que estan al peu del canó amb temes propis és força simbòlic i la gent viu del passat. Les noves generacions aposten per estils que van per altres camins molt allunyats dels que hem viscut en la nostra joventut els que tenim cabells blancs. La majoria d’orquestres, si no tinguessin el suport d’entitats públiques, també haurien de plegar veles. Mals temps per a la música. Però sempre hem de ser optimistes.
