L’altre dia, mentre esperava el tren a Vilafranca, vaig veure que l’espai entre les vies 1 i 3 era ple de brossa de tota mena: llaunes, ampolles, bosses de plàstic, paquets de cigarretes… I això en un lloc on hi ha papereres cada pocs metres.
Malauradament, aquesta és una imatge que es repeteix en un munt de llocs, per tot el país. A Barcelona s’ha instal·lat el marc mental que la ciutat està bruta i que l’Ajuntament descuida la neteja, quan la partida pressupostària dedicada a la neteja és, de llarg, la més elevada.
Llavors, el problema és que no es neteja prou, o que s’embruta massa?
El cert és que en aquesta societat cada cop més individualista i insolidària es reivindiquen constantment els nostres drets, però ningú vol sentir a parlar dels deures. S’ha perdut totalment el sentit de comunitat i, entres altres coses, això fa que llencem tota la nostra porqueria a terra perquè total, ja ho netejarà l’autoritat competent. L’incivisme és palmari, i això és una qüestió d’educació i de respecte a l’altri.
Però independentment d’això, també és preocupant la nul·la consciència ciutadana sobre el residu, la seva gestió i els efectes sobre el medi ambient i la nostra salut.
Tot allò que no es diposita al seu contenidor corresponent es converteix en fracció resta o rebuig, és a dir, no es recupera ni es recicla. I bàsicament hi ha dues maneres de tractar la fracció resta: incineració i abocament. Ambdues tenen efectes ambientals perniciosos i un cost econòmic per a les administracions.
I això pel que fa a la part que es recull, tot allò que no recull ningú acaba als nostres mars o als sistemes digestius dels animals, ja que són residus que triguen dècades a degradar-se.
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el 2019 es van recollir quatre milions de tones de residus (527 kg per habitant/any), de les quals només un 45% era recollida selectiva (que es pot recuperar o reciclar). És a dir, un 55% de la brossa recollida s’incinera o s’aboca.
Per això molts municipis estan engegant plans de recollida selectiva com el porta a porta, però tot canvi de sistema requereix col·laboració ciutadana. El millor residu és el que no es genera, i el segon millor, el que es pot separar.
Ja és hora d’assumir els nostres deures, pel bé de tothom.
