Davant nostre tenim el greu problema de la sequera que abraça gran part del nostre territori i no es veu que els polítics s’esforcin gaire per aclarir el tema. Ja ens han dit que segurament alguns haurem de beure l’aigua que vam tirar per lavabo després de ser tractada acuradament i enviada a un riu o aqüífer que ens la torni a portar a casa. Una aigua molt bona que serà una de les claus per frenar les conseqüències d’aquesta manca de precipitacions.
Estic d’acord que aquesta aigua regenerada hi pot ajudar, però la situació es pot agreujar si per la manca de pluja els pous es comencen a assecar i cada dia seran més els pobles que necessitaran rebre l’aigua en cisternes, perquè els recursos hídrics són escassos. A banda de les persones, al Penedès hi també tenim horts i regadius que poden perdre la font d’alimentació bàsica. El pantà del Foix no aporta aigua de boca, però si la cosa empitjora potser l’haurem de preparar en una d’aquestes plantes miraculoses per poder omplir l’ampolla de casa nostra.
Tenim conreus de fruita que potser no són tan importants com la vinya i el vi, però que necessiten les seves quantitats d’aigua per arribar a uns mínims assumibles. La vinya també s’hauria d’adaptar per garantir unes collites mínimament satisfactòries. La part costanera del Penedès quadruplica la població a l’estiu. Ja ho podrem aguantar tot això amb el que tenim? Estem en eleccions, es parla del tema en els grans mitjans, però els nostres batlles segueixen amb la seva campanya electoral sense sortir massa del guió, no sigui que es perdin vots, i sempre és millor parlar d’exposicions sense visitants que no pas d’on traurem l’aigua potable els pròxims mesos.
