Vilanova, la ciutat on habito, ha anat avançant amb un cert èxit en el camí de transformació de les velles ciutats. Amb la democràcia va inaugurar-se, en un primer embat, la transformació del centre urbà proposant una “illa de vianants”: la rambla i el carrer Caputxins. En aquell moment allò va semblar una heretgia, s’augurava que significaria la mort del comerç. Però finalment aquella heretgia ha resultat un parc d’oci i comercial al centre de la vila, com no posseeixen altres poblacions catalanes. Darrerament, l’equip municipal actual ha impulsat un nou embat en aquest camp, una extensió del model anterior, que necessitarà (com tot) ampliacions i rectificacions. Però ho ha fet, ho ha fet perquè aquesta és la funció dels governs municipals, avançar-se a les aspectives del futur pròxim. Aquesta és la funció que se li demana a un equip de govern. La ciutat és una construcció, una creació humana per viure millor. No vull assegurar que l’home no pogués haver viscut bé al bosc o en assentaments agraris isolats, però el que sembla segur és que la ciutat va néixer per millorar i fer més confortable la vida dels humans. És evident que aquest compromís de “per viure millor” requereix, sobretot, això mateix: compromís. La ciutat, la que avui habitem també, exigeix la relació entre els seus habitants, i el contacte significa acompanyament, col·laboració, intervenció (tolerar molèsties suportables)…, d’aquí la necessitat d’una “política ciutadana”, la necessitat d’arribar a acords que satisfacin les mínimes necessitats de tots plegats (que significarà que no podran satisfer-se “totes” i cada una de les necessitats particulars de tothom). La vella ciutat, doncs, és el resultat d’aquell constructe que va ser pensat i realitzat a mida dels humans. Jo, personalment, desconfiaria de qui em donés receptes de manual per a necessitats peremptòries, i el tràfic i tràfec actual a les ciutats s’han convertit en una necessitat a resoldre necessàriament. Cal desconfiar de les veus que solen confondre “política” (fer política) només amb els partits polítics. Un bon dirigent municipal és aquell que coneix per experiència la vida associativa local, o la gestió de la petita i mitjana empresa (sense oblidar-nos dels i les mestres, precisament coneixedors del futur de la ciutat). Aquella o aquell que s’ha criat només fent política de partit, és difícil que se’n surti en la direcció de la ciutat, aquesta gran creació de la humanitat.
Ei, aquesta és la meva humil opinió. Res més.
