A l’expresident i bon amic músic Francesc de Paula Vila i Giribet, amb qui ens unia una forta amistat a través de la música de jazz:
El dia 5 de maig de l’any 2006, una moneda (a cara o creu) va decidir la presidència del Jazz Club Vilafranca. Francesc Vila en va sortir president i jo, secretari. L’última conversa que vaig tenir amb el Francesc, recordo que va ser dins el seu cotxe, ell em va acompanyar a casa sortint d’un concert de jazz al Vinseum i em va dir textualment: “T’haig de donar una mala notícia… m’estic morint i em queda poc temps de vida… Ja sé que aquest pas l’hem de fer tots, però hi ha una cosa que no morirà mai, amic Carles, i aquesta cosa és la música de jazz…”.
Aquelles paraules del Francesc Vila em van emocionar tant que em van caure llàgrimes, i ara penso: “quanta raó tenies, Francesc”. El jazz és llibertat i comprensió i la bona música mai no deixarà d’existir.
Amic Francesc, fins que ens retrobem de nou amb el so d’un blues… el teu bon amic.
Carles Munts
Vilafranca del Penedès
