La mort d’un amic “Jazzman”

0
1051

A l’expresident i bon amic músic Francesc de Paula Vila i Giribet, amb qui ens unia una forta amistat a través de la música de jazz:

El dia 5 de maig de l’any 2006, una moneda (a cara o creu) va decidir la presidència del Jazz Club Vilafranca. Francesc Vila en va sortir president i jo, secretari. L’última conversa que vaig tenir amb el Francesc, recordo que va ser dins el seu cotxe, ell em va acompanyar a casa sortint d’un concert de jazz al Vinseum i em va dir textualment: “T’haig de donar una mala notícia… m’estic morint i em queda poc temps de vida… Ja sé que aquest pas l’hem de fer tots, però hi ha una cosa que no morirà mai, amic Carles, i aquesta cosa és la música de jazz…”.

Aquelles paraules del Francesc Vila em van emocionar tant que em van caure llàgrimes, i ara penso: “quanta raó tenies, Francesc”. El jazz és llibertat i comprensió i la bona música mai no deixarà d’existir.

Amic Francesc, fins que ens retrobem de nou amb el so d’un blues… el teu bon amic.

Carles Munts
Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI