Què passa quan dius gàngster a un gàngster? Doncs si ho fas en seu parlamentària passa que el principal problema no són les pràctiques de qui practica el gangsterisme, l’extorsió, la conspiració i qui fa que la fiscalia arregli coses o es carregui la sanitat; tot això passa desapercebut perquè es pot fer un gran debat sobre l’estètica i les formes i canviar l’objectiu de lloc.
Fa temps, David Fernández va mostrar una sabatilla a Rodrigo Rato. Tot i que ja havia marxat de l’FMI per la porta de darrere; tot i ser el ministre que va liberalitzar el sòl sota les ordres d’Aznar i compartint govern amb Rajoy; tot i enfonsar Caja Madrid i participar de dos dels “timos” més espectaculars que ha patit la ciutadania desinformada, com són la sortida a borsa de Bankia i les preferents ofertes a gent que no sabia el que signava, els mitjans, amb la seva gran capacitat per assenyalar el dit i no la lluna, van quedar garratibats davant un diputat cupaire que ensenyava una sabatilla i deia gàngster a Rato. El temps no només li va donar la raó sinó que una condemna posterior de més de quatre anys de presó per estafa ha demostrat que es va quedar curt.
Ara, la imatge la podem veure repetida amb els tertulians i els opinadors que consideren que Rufián va sobrepassar els límits amb De Alfonso i Fernández Díaz en la seva intervenció al Congrés dels Diputats. Les preguntes van ser escaients, la conversa gravada diu el que diu i Rufián va fer una demostració de valentia que massa cops no estem acostumats a veure en seu parlamentària. Va plantar-los cara, va demostrar que no només no els temia sinó que a més a més els va posar davant del mirall. I el problema no és que ho fes amb ells dos; és que també ho va fer amb els “grans” partits espanyols que estan més preocupats per les formes que pel fons d’aquella compareixença. Aquells partits que han vetat a la mateixa comissió les compareixences dels caps policials, no fos cas que se sabessin més coses sobre una operació de les clavegueres de l’Estat.
El debat demostra que a molts dels representants d’aquestes formacions l’estètica els preocupa més que l’ètica, i que les seves misèries sempre podran comptar amb la complicitat de tertulians que l’endemà al matí els donaran cobertura. I no només des de les atalaies dels de Madrid, que naturalment faran tot el que puguin per crear cortines de fum davant la vergonyosa conspiració de l’exministre i l’excap de l’oficina antifrau, sinó que veiem com molts aquí també fan la mateixa lectura, fent el joc i demostrant la vigència d’aquell “levantinos (sic), os pierde la estética”, de Miguel de Unamuno.
