L’Ajuntament de Calafell ha aconseguit tancar un acord per pagar en tres anualitats l’expropiació de l’antiga plaça de toros del nucli de Segur, fixada per una sentència judicial. La societat Svaina, actual propietària del terreny, s’ha avingut a aquesta entesa, que es plasmarà en un conveni que aquest dilluns ha aprovat la junta de govern local.
Enguany s’abonaran 947.148,60 euros. L’any vinent, 432.769,87. I el 2019, 320.720,92. En total, són 1.700.439,39 euros, que inclouen el principal, l’IVA i els interessos generats. Tot i que l’import total s’ha hagut de consignar obligatòriament en el pressupost d’enguany, poder-lo liquidar en tres pagaments constitueix un alleujament molt important per a les arques municipals. De fet, el pressupost d’enguany es va retardar, quan ja estava tancat, per poder-hi encabir aquesta partida.
La sentència, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tanca un contenciós urbanístic sobre un terreny de Segur de Calafell, a l’avinguda d’Espanya, on havia existit una plaça de toros construïda en el boom turístic dels anys 60 i abandonada i en ruïnes de fa dècades. Són uns 6.000 metres quadrats situats a l’interior de l’illa delimitada per l’avinguda d’Espanya i els carrers Brasil, Pinar i Sant Rafael.
El conflicte té el seu origen en el pla general d’urbanisme de 1989, que va qualificar el terreny d’equipament, sense especificar si era públic o privat, quan la propietat era privada. Ja abans de l’aprovació del POUM de 2011, els propietaris van demandar a l’Ajuntament per entendre que la qualificació confosa de la finca no els permetia fer-hi un equipament privat (la seva intenció era fer-hi una residència geriàtrica). I mai s’ha arribat a un acord per compensar-ho amb edificabilitat o alguna altra fórmula.
Ara, la decisió judicial és considerar la finca com un terreny per a equipaments públics i decretar una expropiació de facto, amb la corresponent indemnització als propietaris. L’Ajuntament ha discrepat fins al darrer moment d’aquest criteri, però la sentència és ferma i definitiva i no queda altre remei que acatar-la i complir-la.
